Un Nadal una mica alegre

Tornant d'un dinar copiós de Sant Esteve, a la ràdio hi sona una polca. Penso que potser és una bestreta de les que el dia 1 es retransmeten des de Viena. Però no. M'hi fixo més i veig que la canten en anglès i que no és música simfònica. El locutor em dóna la clau: Bob Dylan ha tret un disc de nadales. Es diu Christmas in the heart i, segons diu el locutor que diuen els crítics musicals, es veu que alguns consideren que aquest àlbum és com una sortida de to del cantant nord-americà. A mi, que no segueixo gens Bob Dylan, m'ha encantat (tal vegada deu ser perquè no sóc crítica). Tot i que s'hi inclou una versió del mític "Tamborilero", aquella peça que va donar tanta fama a en Raphael,des del meu punt de vista, la millor és Must be Santa. Trobo que posa de bon humor en uns dies en què no tot és tan bonic com ens volen fer creure. En fi, que si el Nadal serveix per fer versions com aquesta, doncs benvingut sigui. Gaudiu-ne!

Sílvia Pérez Cruz, un altre cop

Fa alguns mesos, vaig penjar un vídeo de la polifacètica Sílvia Pérez Cruz cantant Bill Evans. Ara hi torno, però amb la peça Covant l'ou de la mort blanca, inspirada en un poema de Maria-Mercè Marçal. Aquesta cançó, inclosa al disc d'homenatge "Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons", ha guanyat la segona edició del premi Miquel Martí i Pol, que guardona poemes musicats.

Poema: Maria-Mercè Marçal (Raó del cos, 2000)|Música: Sílvia Pérez Cruz|Veu, guitarra i melòdica: Sílvia Pérez Cruz|Guitarra: Raül Fernández | Violoncel: Alba Haro | Dins el disc: Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons. | Direcció artística: Enric Hernàez | Gravat a l'estudi Rosazul | Enginyer de so: David Casamitjana | Coordinadora: Heura Marçal Serra

 

Amunt els ànims!

Per aixecar-me una mica la moral aquests dies fredots, aquest vídeo de Jens Lekman. Es tracta de la cançó You are the light del disc When I said I wanted to be your dog.