La felicitat no és mai completa

Com a resposta a la proposta al 121è joc literari que proposa J. M. Tibau a Tens un racó dalt del món, heus aquí la meva aportació:


El menja-rates de professió avui ja ha fet la feina i ara, emmandrit com un turista de platja qualsevol, jeu satisfet i tip en el record d’unes escales per on ha empaitat les seves víctimes. No té amo, és lliure i va on li plau. I és l’enveja dels qui tenen un plat de pinso i els diuen on han de dormir. Se sent orgullós que ningú li hagi retallat mai les ungles: li donen caràcter i les millors preses. Quan somnia, però, imagina unes manyagues al sofà i unes esgarrapades a la porta de casa. La felicitat no és mai completa.

Buika, Chucho i Chavela Vargas

Al mes d'octubre es publicarà el disc El último trago, el repertori de Chavela Vargas versionat per Chucho Valdés i Concha Buika. De moment, ja se n'ha pogut fer un tast en alguns concerts. Perquè us feu una idea de per què espero amb ànsia que es publiqui el disc, una mostra de l'actuació al Festival de Peralada.

Impressions des de la tauleta de nit

TRAVESURAS DE LA NIÑA MALA
Mario Vargas Llosa
Madrid: Punto de lectura, 2006

Contràriament al que indica l'apartat A la tauleta de nit d'aquest blog, no he llegit, encara, Delicioso suicidio en grupo. Per una d'aquelles coses de la vida, Vargas Llosa i la seva niña mala van aparèixer al mes de juliol i em van captivar de tal manera, que em van fer abandonar Paasilinna. Confeso que Travesuras de la niña mala és el primer llibre de l'autor peruà que he llegit. A alguns, potser us semblarà un pecat no haver-ho fet abans, però hi ha tantes coses a fer i el temps és tan curt, que havia estat investigant altres camins. De fet, va ser una lectura recomanada per la dependenta de la llibreria Documenta (un lloc on, afortunadament, encara es pot parlar amb el llibreter sense tenir la sensació de ser al supermercat), a qui li agraeixo el suggeriment literari.
La novel·la explica la relació entre la niña mala i Ricardo Somocurcio, el niño bueno, des de l'adolescència fins a la mort d'un d'ells (no desvetllo qui, per si algú està interessat a llegir el llibre). Podríem dir que és una novel·la d'amor gens ensucrada, d'un amor diferent, obstinat i incondicional, ple de passió (no sempre corresposta) i, fins i tot, amb certa dosi d'erotisme. La història avança amb el rerefons polític i cultural de cada moment (des dels guerrillers del MIR a la movida dels anys vuitanta) i recorre diverses ciutats: Lima, París, Londres, Viena, Tòquio i Madrid. M'ha agradat especialment reconèixer-hi alguns dels llocs que cita, com ara Earl's Court, a Londres, i els Philbeach Gardens (enclavament de la meva darrera estada a la ciutat).
I tot això, amanit amb els personatges de tota mana que Vargas Llosa hi ha fet desfilar: un tros de pa conformista, una egocèntrica egoista i ambiciosa, una parella encantadora, diplomàtics, mafiosos pervertits, japoneses que no saben com dir que no, cavalls, traductors i intèrprets, etc.
Si hagués de posar música a la novel·la, no ho dubtaria ni un moment. Qui se'n vulgui fer una idea, pot escoltar Toda una vida o Esperaré, dues peces que resumeixen a la perfecció aquesta història de bolero entre la niña mala i el pichiruchi Ricardito.

Altres opinions sobre el llibre:
Sin calzón
Letras libres