tag:blogger.com,1999:blog-72128808408364398922024-02-21T19:04:06.090+01:00La MirandolinaLlibres, coses i altres embalumsLaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.comBlogger98125tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-57225028774986920632012-03-23T01:01:00.000+01:002012-03-23T01:01:59.263+01:00ENS TRASLLADEM!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYSV-tlLnnV8OdmI3GsYykBU0TmRO5SdTsnw1Tz2a4tF_OoIxJbhDgDAiAVXi5EGxqwmNIj3fF3U3YU93v7xMxCMoV7lLbJY1tyAzGP7HLMPPyljr_X7SvMhkJMAhRjMZcw4IK5dj-AtLQ/s1600/trasllat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYSV-tlLnnV8OdmI3GsYykBU0TmRO5SdTsnw1Tz2a4tF_OoIxJbhDgDAiAVXi5EGxqwmNIj3fF3U3YU93v7xMxCMoV7lLbJY1tyAzGP7HLMPPyljr_X7SvMhkJMAhRjMZcw4IK5dj-AtLQ/s320/trasllat.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>********************</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>ENS TRASLLADEM!</b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: red; font-size: x-large;"><b>********************</b></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-size: large;">Aquesta és l'última entrada d'aquest bloc. A partir d'ara ens trobareu a can Wordpress. Continuarem publicant a <a href="http://lanovamirandolina.wordpress.com/" target="_blank">La Mirandolina</a>. Ep! Alerta! Que l'adreça ha canviat una mica, eh?</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;">Al nou bloc hi trobareu els mateixos continguts ja publicats en aquest </span><span style="font-size: large;">espai però sigueu una mica pacients, que els canvis no es fan en dos dies! </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;">Voleu veure com està quedant el piset?</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="color: red; font-size: large;"><a href="http://lanovamirandolina.wordpress.com/">http://lanovamirandolina.wordpress.com/</a> </span></b><span style="font-size: large;"><br /></span></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-28176168408971169472012-03-17T21:16:00.001+01:002012-03-17T21:16:18.992+01:00Poesia per a un dia, avuiAvui, 17 de març, és el <a href="http://lletra.uoc.edu/ca/projectes/dia-de-la-poesia-catalana-a-internet" target="_blank">dia de poesia catalana a internet</a>. M'hi afegeixo amb aquests versos.<br />
<br />
<dl class="foter-photo" id="foter-photo-figure" style="border-bottom-color: rgb(221, 221, 221); border-bottom-left-radius: 3px; border-bottom-right-radius: 3px; border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; border-image: initial; border-left-color: rgb(221, 221, 221); border-left-style: solid; border-left-width: 1px; border-right-color: rgb(221, 221, 221); border-right-style: solid; border-right-width: 1px; border-top-color: rgb(221, 221, 221); border-top-left-radius: 3px; border-top-right-radius: 3px; border-top-style: solid; border-top-width: 1px; color: #888888; float: none; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 11px; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto; margin-top: 5px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 4px; padding-left: 4px; padding-right: 4px; padding-top: 4px; position: relative; width: 325px; zoom: 1;">
<dt><a href="http://foter.com/photo/shell-and-bridge-at-dawn/"><img class="foter-photo mceItem" src="http://foter.com/img/photo/13/shell-and-bridge-at-dawn_l.jpg" style="display: block; width: 100%;" /></a></dt>
<dd style="margin: 0; padding: 0;"><span style="display: block; float: right;"><a href="http://www.flickr.com/photos/7205246@N02/">brentbat</a> /<a href="http://foter.com/" title="Free Photos">Free Photos</a></span></dd></dl>
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/projectes/dia-de-la-poesia-catalana-a-internet"><br /></a><br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;">Eugènia</span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>Diré llimones,</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>pomes rosades, roses,</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>sal i petxines</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>i es pensaran que passes</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><i>entre els jardins i l'ona.</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Carles Riba</div>
<div style="text-align: right;">
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-16302593343521134272012-03-04T21:05:00.000+01:002012-03-04T21:05:58.061+01:00Descobriments musicalsAquesta setmana he descobert dos artistes que m'han agradat especialment: <a href="http://www.gregoryporter.com/" target="_blank">Gregory Porter</a> i <a href="http://www.benlonclesoul.com/?c=1" target="_blank">Ben l'Oncle Soul</a>.<br />
Gregory Porter es perfila com una figura emergent del jazz vocal. Ha enregistrat <i>Water</i>, <i>1960 What?</i> i <i>Be good</i>. D'aquest últim disc, m'agrada especialment la cançó 'Be Good (Lion's song)'.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="233" src="http://www.youtube.com/embed/BB-b91vNYjQ?rel=0" width="400"></iframe></div>
<br />
<br />
Pel que fa a Ben l'Oncle Soul, és en realitat el francès Benjamin Duterde (Tours, 1984). I precisament el dia 1 de març va actuar a la <a href="http://www.festival-millenni.com/ben-oncle-soul" target="_blank">Sala Apolo dins del festival Mil·lenni</a>. Ha publicat <i>Soul Wash,</i> <i>Ben l'Oncle Soul </i>i<i> Live Paris</i>. El primer conté bàsicament versions (no us deixeu perdre una <a href="http://www.youtube.com/watch?v=KBegq6K00PM" target="_blank">versió del famós 'Barbie Girl'</a>, d'Aqua, o la de <a href="http://youtu.be/BmPynxerHhw" target="_blank">'Sympathique'</a>, que va popularitzar Pink Martini). Us deixo el vídeo de 'Soulman', però alerta, que s'enganxa!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe frameborder="0" height="184" src="http://www.dailymotion.com/embed/video/xh25kh_ben-l-oncle-soul-soulman_music" width="400"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.dailymotion.com/video/xh25kh_ben-l-oncle-soul-soulman_music" target="_blank">BEN L'ONCLE SOUL - Soulman</a><br />
<br />
<span style="background-color: #f6f6f6; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 13px; text-align: -webkit-auto;">J'ai pas le regard de Spike Lee<br />J'ai pas l'génie de De Vinci<br />J'ai pas les pieds sur Terre,<br />la patience de ma banquière<br />J'ai pas ces choses-là.<br /><br />J'ai pas la sagesse de Gandhi,<br />L'assurance de Mohammed Ali<br />J'ai pas l'âme d'un gangster,<br />la bonté de l'Abbé Pierre,<br />Ni l'aura de Guevara</span><span style="background-color: #f6f6f6; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 13px; font-style: italic; text-align: -webkit-auto;">Je n'suis qu'un Soulman<br />Écoute ça, Baby<br />J'suis pas un Superman,<br />Loin de là<br />Juste moi, mes délires,<br />j'n'ai rien d'autre à offrir<br />Mais je sais qu'en fait c'est déjà ça</span><span style="background-color: #f6f6f6; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 13px; text-align: -webkit-auto;"><br /><br />J'ai pas l'physique des magazines,<br />J'ai pas l'humour de Charlie Chaplin<br />Je n'ai pas la science infuse<br />Le savoir faire de Bocuse<br />Non je n'ai ces choses là<br /><br />J'ai pas la chance de Neil Armstrong<br />J'ai pas la carrure de King Kong<br />Plusieurs cordes à mon arc,<br />la ferveur de Rosa Parks<br />Ni le courage de Mandela<br /><br /><br />Moi j'aurais aimé être comme eux<br />Être hors du commun<br />J'ai bien essayé,<br />J'ai fait d'mon mieux<br />Mais quoique je fasse à la fin<br /><br />Juste moi, mes délires,<br />Mais je sais qu'en fait c'est déjà ça</span>
<br />
<span style="background-color: #f6f6f6; font-family: Georgia, Times, serif; font-size: 13px; text-align: -webkit-auto;"><br /></span><br />
<span style="font-size: xx-small;"><span style="background-color: #f6f6f6; font-family: Georgia, Times, serif; text-align: -webkit-auto;">(Font: <a href="http://nuestrosvecinosdelnorte.blogspot.com/" target="_blank">Nuestros vecinos del norte</a></span>)</span></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-20415716993646002702012-02-25T19:33:00.001+01:002012-02-25T19:33:07.570+01:00The fantastic flying books<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest cap de setmana es lliuraran els premis Òscar. Una de les pel·lícules nominades és <i><a href="http://peliculas.labutaca.net/hugo-cabret" target="_blank">La invención de Hugo</a></i>, dirigida pel conegudíssim Martin Scorsese<i>.</i> Concretament, opta a onze nomnacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula! La història s'inspira en el llibre <i>The invention of Hugo Cabret,</i> escrit per <a href="http://www.theinventionofhugocabret.com/about_brian_bio.htm" target="_blank">Brian Selznik</a> l'any 2008. Una altre llargmetratge que també parteix d'un original en paper és <i><a href="http://www.arrugaslapelicula.com/es/" target="_blank">Arrugas</a>,</i> que, tot i ser preseleccionada, finalment no optarà als Òscar. En aquest cas, es basa en una novel·la gràfica (un gènere en alça) de Paco Roca, el qual va obtenir el Premi Nacional de Còmic l'any 2008. <br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No descobreixo res dient que el cinema s'inspira sovint en la literatura. Ja ho sé. De vegades la influència és a la inversa. També sé que ho sabeu. Així doncs, en aquest cap de setmana en què literatura i cinema s'uneixen, em sembla encertat fer-me ressò del curtmetratge d'animació <i><a href="http://en%20aquest%20cap%20de%20setmana%20en%20qu%C3%A8%20literatura%20i%20cinema%20s%27uneixen/" target="_blank">The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore</a></i>, que parla de la passió pels llibres i de la vida que poden aportar en circumstàncies adverses. I tot això, protagonitzat per un personatge que s'inspira en <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Buster_Keaton" target="_blank">Buster Keaton</a>. Dediqueu-vos quinze minuts i gaudiu-ne. Val la pena.</div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" src="http://www.youtube.com/embed/rNjtZ5V4P-c?rel=0" width="460"></iframe><br />
<br />
<br />LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-205543179262194742012-02-19T02:06:00.000+01:002012-02-19T02:06:00.400+01:00Signatura 400<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://cdn.revistagq.com/uploads/images/thumbs/201129/libros_9402_320x480.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://cdn.revistagq.com/uploads/images/thumbs/201129/libros_9402_320x480.jpg" width="133" /></a><span style="text-align: justify;">T'agraden les biblioteques? I els bibliotecaris i bibliotecàries? Si és que sí, probablement t'agradarà llegir </span><i style="text-align: justify;">Signatura 400</i><span style="text-align: justify;">, la primera novel·la de la francesa Sophie Divry. Si no és el teu cas, potser val més que escullis un altre llibre. O no: podràs jutjar tu mateix si ha estat escrit per a tu només invertint-hi un parell d'hores, que és el que trigaràs a llegir-lo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
El llibre és el monòleg que manté una bibliotecària anònima amb un usuari que s'ha quedat tancat a la biblioteca. Ella és una persona sarcàstica i amb caràcter, que no accepta de bon grat haver-se d'encarregar de la secció dedicada a la geografia quan el que voldria és tenir cura dels llibres d'història. I a partir d'aquí, ens parla del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Classificaci%C3%B3_Decimal_de_Dewey" target="_blank">sistema de classificació de Dewey, </a>de com es va fer bibliotecària, i de la seva idea de la lectura, lectors i la seva feina:
<br />
<blockquote class="tr_bq">
En mi oficio, ¿sabe?, no hay nada más emocionante y gratificante que juzgar la clase de persona que tienes delante, tantear sus expectativas, dar entre las estanterías con el libro que anda buscando y hacer que se encuentren. Los dos juntos, libro y lector, en el momento adecuado de la vida de cada uno, eso puede producir chispas, una llamarada, una hoguera, puede cambiar una vida. Se lo juro.</blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Al costat de pensaments tan bonics com aquest, però, també despatxa perles una mica més enverinades, com ara:<br />
<blockquote class="tr_bq">
Al fin y al cabo, ¿qué es un americano sino un europeo que ha perdido el barco de vuelta?</blockquote>
O bé: <br />
<blockquote class="tr_bq">
La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado.</blockquote>
Sincerament, a mi el llibre m'ha agradat però sense arribar-me a entusiasmar; m'ha deixat més aviat freda. No sé exactament per què, però hi ha hagut alguna cosa que no m'ha acabat d'entrar. Potser un diàleg mínim amb l'usuari m'hi hauria ajudat. De tota manera, qui es pot resistir a una portada tan deliciosa com aquesta? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Altres opinions:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://leseg.wordpress.com/2011/10/20/signatura-400/" target="_blank">Leyendo se entiende la gente </a>| <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com/search/label/Sophie%20Divry" target="_blank">Lectures de l'Espolsada</a> | <a href="http://llibreter.blogspot.com/2011/08/signatura-400.html" target="_blank">El llibreter</a></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-11077786061507876862012-02-07T12:04:00.000+01:002012-02-07T12:04:06.848+01:00Recordant Dickens<a href="http://www.poemas-del-alma.com/blog/wp-content/uploads/2010/02/la-peque%C3%B1a-dorrit.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="244" src="http://www.poemas-del-alma.com/blog/wp-content/uploads/2010/02/la-peque%C3%B1a-dorrit.jpg" width="168" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Agost. Vacances. Fa calor però busco una ombra. La trobo al balcó de casa i m'assec mirant el carrer, amb les cames recolzades a la barana. De fons, se sent l'espeterneig del raig a l'aigüera i el dringar dels plats bruts, que sembla que em criden. Però no els vull escoltar: prefereixo fer els deures d'estiu de l'escola. I aleshores, com si fos un tresor, obro <i>La pequeña Dorrit</i>, amb cura, i em transporto a la societat victoriana. L'agüera cada vegada és més lluny i la calor, ni la sento.</div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, vint anys més tard, remouré capses i armaris per tornar-la a trobar i homenatjar <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0022461&BATE=Charles%2520Dickens" target="_blank">Charles Dickens</a> en el bicentenari del seu naixement. Amb aquest apunt em sumo a la iniciativa promoguda al <a href="http://blogdeassumpta.blogspot.com/2012/02/dickens-2012-homenatge-on-line-des-de.html" target="_blank">Bloc de l'Assumpta</a>.</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-72042863225769623182012-02-03T21:51:00.000+01:002012-02-03T21:51:01.511+01:00The joy of books<div style="text-align: justify;">
Al bloc <a href="http://espailectura.blogspot.com/" target="_blank">Espai de lectura</a>, he trobat aquest vídeo sobre què fan els llibres d'una llibreria quan tanca portes cada dia. És una stop-motion realitzada per <a href="http://www.ohkamp.com/" target="_blank">Sean Ohlenkamp</a> i <a href="http://blonderland.com/" target="_blank">Lisa Blonder</a> a la llibreria Type de Toronto. Espero que us agradi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/SKVcQnyEIT8" width="400"></iframe>
</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-39498259713792083082012-01-29T01:44:00.001+01:002012-01-29T01:44:38.385+01:00Mi planta de naranja lima<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://www.librosdelasteroide.com/local/cache-vignettes/L204xH328/arton605-836b0.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.librosdelasteroide.com/local/cache-vignettes/L204xH328/arton605-836b0.jpg" width="198" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
En Zezé és un nen de cinc anys viu com una mostela i curiós com una fura. Viu al Brasil, en un barri tan pobre que el bar del veïnat es diu Miseria y Hambre, amb uns quants germans i els seus pares. Però la situació a casa no és fàcil: el pare fa temps que no té feina i la mare treballa en una fàbrica i li queden poques hores per veure i ocupar-se dels seus fills. Però malgrat les condicions adverses, en Zezé és ple d'alegria i intenta sortir-se'n com pot: neteja botes, canta cançons pel carrer amb l'Ariovaldo o ven els seus balins. Però tot això no és suficient per contrarestar els cops que rep cada vegada que fa una barrabassada infantil a algú del barri o que diu alguna cosa que no hauria de dir. I és que ell simplement necessita algú que l'estimi, que li faci cas, que l'escolti, que no el deixi sol. I per això adopta com a millor amic un arbre, a qui bateja amb el nom de Minginho i amb qui té converses força interessants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La història, narrada en la veu del mateix Zezé, conté moments de crueltat, però també fragments de tendresa commovedors on aflora la seva sensibilitat i el seu amor i la capacitat de raonar com un adult. En un moment en què es planteja matar al seu pare després d'una pallissa diu "Matar no quiere decir coger el revólver de Buck Jones, ¡y hacer <i>bum</i>! No es eso. Se mata en el corazón. Vas dejando de querer a la persona y un día se ha muerto". I és que en Zezé es veu obligat a madurar a marxes forçades. </div>
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<br />
No sabem fins a quin punt <i>Mi planta de naranja lima</i> és autobiogràfica, però sembla clar que l'autor, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mauro_de_Vasconcelos" target="_blank">José Mauro de Vasconcelos</a> (1920-1984), va recórrer als seus records, almenys pel que fa a la ubicació al barri de Bangú, a Rio de Janeiro, i a les vivències d'una família humil. Tal vegada aquesta connexió amb la realitat hagi fet que la novel·la sigui pràcticament un clàssic al Brasil, amb pel·lícula inclosa, de la qual en podeu veure un fragment en aquest vídeo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/oehqYAGrPxE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Per últim, m'agradaria destacar un detall de l'edició que n'ha fet <a href="http://www.librosdelasteroide.com/" target="_blank">Libros del Asteroide</a>. En aquests temps que sembla que s'ha perdut molt allò que se'n deia "les formes", m'ha agradat que un cop acabada la lectura, al final del llibre hi hagi aquest agraïment: </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
"Desde Libros del Asterioide queremos agradecerle el tiempo que ha dedicado a la lectura de <i>Mi planta de naranja lima</i>. Esperamos que el libro le haya gustado y le animanos a que, si así ha sido, lo recomiende a otro lector."</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Potser a algú li pot semblar antiquat, però mira, en el meu cas la jugada els ha sortit bé: aquest apunt n'és la prova.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Més opinions a:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com/2011/10/mi-planta-de-naranja-lima.html" target="_blank">Lectures de l'Espolsada</a> |<a href="http://lagralla.blogspot.com/2011/09/mi-planta-de-naranja-lima.html?showComment=1327796389002#c8942296629655522326" target="_blank"> La Gralla</a> | <a href="http://www.librosyliteratura.es/mi-planta-de-naranja-lima.html" target="_blank">Libros y literatura</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-87064135330120550122012-01-08T08:00:00.000+01:002012-01-08T08:00:03.889+01:00Homenatge a Catalunya<a href="http://www.labutxaca.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/11874/homenatge-a-catalunya3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.labutxaca.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/11874/homenatge-a-catalunya3.jpg" width="203" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
A mi sempre m'ha agradat la història. En realitat, jo volia ser arqueòloga, per excavar i descobrir fets del passat. Com que per circumstàncies que ara no vénen al cas em vaig dedicar a un altre àmbit, no és d'estranyar que sempre que puc dirigeixi la mirada cap a un edifici antic, escolti cançons d'una altra època o m'entretingui amb revistes d'història. Però a mi m'agrada la història en minúscules, la que expliquen els protagonistes en primera persona, la que parla de la vida quotidiana, la de la gent corrent i els seus petits fets que, encara que semblin insignificants, dibuixen una imatge viva i real del passat. Crec que a <i>Homenatge a Catalunya</i> George Orwell aconsegueix precisament això: que el lector s'imagini com van ser els dies de la Guerra Civil, almenys per als milicians del Partit Obrer Unificació Marxista (POUM), on ell militava.</div>
<span style="text-align: justify;">George Orwell (1903-1950), pseudònim d'Eric Arthur Blair, va ser un escriptor britànic que, tot i tenir una condició social més aviat privilegiada, va voler viure algunes experiències en què la classe obrera era protagonista; així doncs, va conviure amb els miners del nord d'Anglaterra o va lluitar al front d'Aragó durant la Guerra Civil espanyola.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
Tot i que sóc una persona tremendament pacífica (un sol crit ja em molesta), he llegit aquesta obra sobre la guerra, amb descripció de batalles, lluites i tirotejos, amb força interès. Segurament la seva visió dels fets d'aquells dies no és imparcial -en això no hi entro, no tinc prou dades per valorar-ho i, a més, qui participa en una guerra sempre pren partit- però em sembla un testimoni molt vàlid de les condicions de vida al front, especialment al bàndol republicà, i de la diversitat i ebullició d'idees llibertàries de la Barcelona dels anys trenta. Mentre el llegia no podia estar-me d'imaginar els meus avis en aquells època i em tornaven molts dels seus records.<br />
El llibre, a més, també és un bon document històric sobre els <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0039260" target="_blank">fets del maig</a> del 37, a Barcelona, quan es va produir una lluita entre diversos partits del bàndol republicà (socialistes, anarquistes, republicans, i comunistes). Precisament aquest 2012 farà 75 anys d'aquests enfrontaments. Amb el documental <i><a href="http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=43023" target="_blank">La Rambla: secrets d'un escenari</a></i> (minut 08:20-10:30) podreu posar algunes imatges als fets del 37 i comprovareu que els edificis que Orwell menciona en la seva narració encara són ben drets (el Poliorama, el cafè Moka, l'edifici de la Telefònica...).<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="266" id="EVP3815850IE" width="320"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='videoid=3815850&refreshlock=true&votacions=true&opcions=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&comentaris=true&minimal=false&relacionats_canals=true&autostart=false&themepath=themes/evp_advanced.swf&subtitols=true&mesi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=000000&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='320' height='266' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP3815850' scale='noscale' name='EVP3815850' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='videoid=3815850&refreshlock=true&votacions=true&opcions=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&comentaris=true&minimal=false&relacionats_canals=true&autostart=false&themepath=themes/evp_advanced.swf&subtitols=true&mesi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&backgroundColor=000000&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquests disturbis i la persecució als membres del POUM, van marcar la seva visió de la situació. Si bé en la primera part del llibre Orwell explica amb il·lusió l'arribada a Barcelona i la confraternització dels diversos grups en les files republicanes del front d'Aragó, en la segona es fa palès el desencís i arriba a afirmar: "Aquesta guerra és una entabanada com qualsevol altra". Malauradament, veig que no hem avançat gaire, ja que avui també vivim una entabanada rere l'altra o, com diu aquell, "Tot és una enganyifa dels de dalt".<br />
Ara ja només em queda veure'n la versió cinematogràfica que va fer-ne Ken Loach l'any 1995. Inspirant-se en <i>Homenatge a Catalunya</i> va dirigir <i>Terra i llibertat</i> (<i>Land and freedom</i>, en el títol original). I per si algú es vol llegir l'obra, aquí teniu dos enllaços:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.george-orwell.org/Homage_to_Catalonia/index.html" target="_blank">Homage to Catalonia</a> | <a href="http://www.librosgratisweb.com/html/orwell-george/homenaje-a-catalunya/index.htm" target="_blank">Homenaje a Cataluña</a></div>
<span style="color: #333333; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 12px; line-height: 16px;"><br /></span></span></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-27510032491357752902011-11-12T09:00:00.000+01:002011-11-12T09:00:10.324+01:00Ets dels que els deixes a mitges?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm6.static.flickr.com/5163/5375076635_8bb617e1e2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="235" src="http://farm6.static.flickr.com/5163/5375076635_8bb617e1e2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé quin és el teu cas, però a mi sempre m'ha fet peneta deixar un llibre a mitges, tal vegada perquè pensava que havia de ser capaç d'entendre'l, de no avorrir-me amb la lectura; si l'abandonava, tenia la sensació que el llibre m'havia vençut a mi o que jo no estava a l'alçada de la lectura i això, no ho amago, em feia ràbia. Però a mesura que et vas fent gran, t'adones que el temps s'escurça i que s'ha d'invertir bé; és a dir, que amb la quantitat de llibres que hi ha, si no pots continuar amb el que tens entre mans, val més abandonar-lo. I a tomb de tot això parla l'article que et recomano. Es tracta de <a href="http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111028/54236738692/leer-o-no-leer.html">"¿Leer o no leer?"</a>, que va aparèixer el 29 d'octubre al suplement <i>Estilos</i>, de La Vanguardia. Així doncs, tu ets dels que els deixes a mitges?</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-2661420765923538882011-10-30T13:26:00.002+01:002011-10-30T20:00:21.017+01:00La delicadesa<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>La delicadesa </i>(Barcelona: La Magrana, 2011)<span style="background-color: #fefefe; font-size: 12px; line-height: 15px; text-align: left;"> </span>és una novel·la escrita pel francès <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/David_Foenkinos">David Foekinos</a> i ha estat la meva darrera lectura. És un llibre d'aquells que passen bé, que és agradable, com un vi que acompanya un àpat però sense sobresortir-ne. I tot i que crec que la discreció és sovint una gran virtut, en el cas d'aquesta novel·la em sembla que és un gran defecte. M'explico: és una història sense gran cosa de particular que, a mi, m'ha semblat que ratllava la mediocritat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><a href="http://www.blogger.com/goog_544740191"><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" src="http://www.magrana.cat/la-delicadesa_david-foenkinos_libro-OMAC195.jpg" /></span></a></span><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Foekinos ens explica la història de la Nathalie, una noia guapeta que troba la parella perfecta i que, inesperadament, la perd. Però aquesta noia guapeta té la sort de tornar a trobar l'amor de la seva vida en un antiheroi en tota regla. Com veieu és una història romàntica que reprodueix un dels arguments més gastats del món: una guapa vídua s'enamora d'algú que fins a aquell moment era absolutament invisible. De fet, quan encara no havia arribat a la cinquantena de pàgines llegides, ja em vaig imaginar que era davant d'una d'aquelles pel·lis romàntiques de diumenge a la tarda: la <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000210/">Julia Roberts</a> o la <a href="http://www.imdb.com/name/nm0000210/">Helen Hun</a>t feien de Nathalie enamorant-se d'un paio tipus<a href="http://www.imdb.com/name/nm0085312/"> Jack Black</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I no sé gaire què més dir-ne perquè no hi he trobat ni suc ni bruc. Tal vegada el toc més original sigui la intercalació d'alguns capítols brevíssims que amplien alguna referència de les pàgines anteriors (la lletra d'una cançó, una recepta de cuina...). Això sí: ofereix algunes frases boniques per guardar a la llibreta de frases boniques; per exemple "Cal haver viscut durant anys en el no-res per entendre com de sobte una possibilitat et pot fer por". O aquesta altra, amb la qual entendrireu a qui la dediqueu: "Hi ha persones formidables que no coneixem en el moment adequat. I hi ha persones que són formidables perquè les coneixem en el moment adequat". En resum, si et va agradar <i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alguna_cosa_per_recordar">Alguna cosa per recordar</a></i>, també t'agradarà <i>La delicadesa</i>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.blogger.com/goog_544740191"><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Altres opinions:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">· La de l'autor (en francès)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/MpgkLGDGt8w?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">· <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com/2011/06/la-delicadesa.html">Lectures de l'Espolsada</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #cc0000; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">· <a href="http://mademoisellejoue.blogspot.com/2011/05/la-delicadeza.html">Mademoiselle joue avec son revolver</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-6653914307942610452011-10-15T09:00:00.000+02:002011-10-15T09:00:07.247+02:00Kafka a la platja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm2.static.flickr.com/1121/769556760_eadee1d762.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://farm2.static.flickr.com/1121/769556760_eadee1d762.jpg" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dia (no recordo exactament qui) em va recomanar i <i>Kafka a la platja</i>. I jo me'l vaig comprar, el vaig deixar aparcat al prestatge durant uns mesos i ara, finalment, l'he llegit. Però si us he de ser sincera, no sé gaire què he llegit, perquè em sembla una anada d'olla considerable que m'ha deixat una mica perplexa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami">Haruki Murakami</a> planteja la història de dos personatges, en Kafka Tamura i en Nakata, que a priori no tenen res a veure. L'un, un adolescent que fuig de casa amb el desig de fer-se més fort i allunyar-se del seu pare. L'altre, un vell que s'ha tornat analfabet però que ha adquirit capacitats extraordinàries, com ara parlar amb gats o predir fenòmens estranys.</div>
<div style="text-align: justify;">
A mesura que avança la narració, l'autor deixa anar uns fils invisibles que teixeixen una història més complexa del que inicialment semblava i que, a poc a poc, faran convergir els dos personatges, sense que mai s'acabin trobant. Aquestes pistes, a més, tenen la virtut d'aparèixer quan la història sembla que decau i fan que t'hi mantinguis enganxada en lloc d'abandonar la lectura.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però tot el que passa és certament surrealista. L'escriptor japonès juga (o almenys a mi és el que em sembla) amb la idea d'un món paral·lel a la realitat, a cavall entre el passat, el present i el futur, on qualsevol esdeveniment i personatge, per estrany que sigui, hi encaixa amb una certa naturalitat. Tal vegada per això en algun moment aquesta dualitat m'ha recordat l'Alícia i les seves aventures al País de les Meravelles.</div>
<div style="text-align: justify;">
Si hagués de dir quin és el tema de la novel·la, potser em decantaria per la recerca de la identitat individual, ja que tots els personatges busquen ser algú, busquen ser com eren, busquen trobar-se bé tal com són o busquen ser una persona nova. El que sí que m'ha quedat clar és que en Kafka Tamura s'enfronta al seu destí, a la seva maledicció, a les seves pors i als seus interrogants i troba les respostes en allò prohibit fins a acabar l'última etapa del seu viatge en un bosc que, com si li permetés culminar un ritual d'iniciació, li obre les portes a l'edat adulta.</div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, un llibre complex i diferent que, gràcies a la barreja d'elements, pot agradar tant als amants de la ciència-ficció com als lectors de novel·les romàntiques i, fins i tot, als que prefereixen històries amb un punt d'erotisme. </div>
<div style="text-align: justify;">
Acabo amb un fragment que m'ha fet pensar: "Assegut sota aquest cel brillant, em torna a assaltar una por intensa. El cor se m'accelera i em costa respirar. Tot i viure sota tots aquests estels, no m'havia fixat mai en la seva existència. No hi havia pensat mai. I no tan sols en els estels. Quantes coses hi ha al món en què no m'he fixat mai? Quantes coses que no conec? Em sento desesperadament impotent. Per molt lluny que me'n vagi mai no em podré escapar d'aquesta impotència."</div>
<div style="text-align: justify;">
Si voleu llegir una cosa poc convencional, ja ho sabeu: Kafka us espera a la platja. I perquè us ambienteu si no l'heu llegit o el recordeu si ja ho heu fet, aquí teniu aquest vídeo:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/7iM2z8O-j8Q?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Altres opinions:</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://viuillegeix.wordpress.com/2010/01/10/kafka-a-la-platja-haruki-murakami/"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· Viu i llegeix</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.elkraken.com/R-Kafka_a_la_platja.html"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· El Kraken</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/01/de-lectura-vuit-kafka-la-platja-haruki.html"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· Malerudeveure't</span></a></div>
<br />LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-59230818646196745372011-10-01T08:30:00.000+02:002011-10-01T20:48:21.800+02:00L'acabadora<a href="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSF9ov-1QRvZir1jXjGsRBZArcRTkemcDpwQESt5loz2uUs3Dro" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://t3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSF9ov-1QRvZir1jXjGsRBZArcRTkemcDpwQESt5loz2uUs3Dro" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
Quina llàstima que ja hagi acabat la lectura de <i>L'acabadora. </i>M'ha agradat tant... La història i la manera de narrar-la -de vegades directa, de vegades subtil- m'han captivat.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Abans de comprar-me aquesta novel·la, no en sabia res: no coneixia l'autora (<a href="http://www.michelamurgia.com/">Michela Murgia</a>), no sabia de què anava i no n'havia llegit cap ressenya. He de reconèixer que simplement la vaig escollir per la fotografia de la coberta. La imatge de la nena somrient i innocent, feliç traginant un càntir i una galleda en un paisatge que sembla una platja i una mà en primer terme, poc nítida, que sembla que la crida o que et demana que hi vagis, em van seduir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No m'agradaria desvetllar grans coses sobre la història, però espero temptar-vos dient que està ambientada a la Sardenya dels anys cinquanta i que parla de la vida i la mort, de la tradició, dels silencis i les mirades, de la maternitat, del sentiment de pertinença, de la dignitat, dels amors... de tots els amors.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I amb una prosa senzilla però rica, Michela Murgia deixa anar perles com aquestes: "Ja tenia prou món per saber que la paraula <i>heroi </i>era el masculí singular de la paraula <i>viudes</i>". O bé, "Si l'astúcia, la força i la intel·ligència es podien vèncer amb les mateixes armes, l'estupidesa no tenia pitjor enemic que ella mateixa". I també "[...] quan van mal dades hi ha qui s'estima més fer-se creient abans que fort". I encara: "Les culpes, com les persones, comencen a existir si algú se n'adona."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, no m'estranya que la novel·la hagi guanyat a Itàlia els premis Mondello i Campiello ja que és una obra per llegir i, sobretot, rellegir. Altament recomanable.</div>
<br />
Per si en voleu fer un tast, aquí us deixo el primer capítol (extret del web de Proa), que podeu llegir mentre escolteu música tradicional sarda com <a href="http://open.spotify.com/album/4qfDQ2lqEHNOrPLmd7maXb">aquesta</a>:<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<div style="font-weight: bold;">
<a href="http://www.calameo.com/books/000881540d755ea503798"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">L'acabadora</span></a></div>
<div style="padding-top: 8px;">
<object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" height="147" id="calameo-mini-000881540d755ea503798" width="240"><param name="movie" value="http://v.calameo.com/2.1/cmini.swf?bkcode=000881540d755ea503798&langid=en&clickTo=embed&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1" />
<param name="wmode" value="transparent" />
<param name="allowscriptaccess" value="always" />
<param name="allowfullscreen" value="true" />
<param name="swfversion" value="9.0.45.0" />
<!--[if !IE]>--><object id="calameo-mini-inner-000881540d755ea503798" type="application/x-shockwave-flash" data="http://v.calameo.com/2.1/cmini.swf?bkcode=000881540d755ea503798&langid=en&clickTo=embed&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1" width="240" height="147"><!--<![endif]--><param name="quality" value="high" />
<param name="wmode" value="transparent" />
<param name="swfversion" value="9.0.45.0" />
<param name="allowscriptaccess" value="always" />
<param name="allowfullscreen" value="true" />
<script type="text/javascript" src="http://s1.calameoassets.com/calameo-v4/widgets/loader/cloader.js"></script><!--[if !IE]>--></object><!--<![endif]--></object></div>
<div style="font-size: 11px;">
<span class="Apple-style-span" style="color: black;"><a href="http://www.calameo.com/upload/">Publish at Calaméo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse/">browse</a> others.</span></div>
</div>
<br />
<br />
Altres opinions:<br />
<a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com/2011/05/lacabadora.html"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· Lectures de l'Espolsada</span></a><br />
<a href="http://www.nosaltresllegim.cat/2011/lacabadora-de-michela-murgia/"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· Nosaltres llegim</span></a><br />
<a href="http://www.llegirencasdincendi.es/2011/08/lacabadora-la-acabadora-michela-murgia/"><span class="Apple-style-span" style="color: black;">· Llegir en cas d'incendi</span></a>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-66064892318041354472011-09-18T08:30:00.000+02:002011-09-18T18:51:58.757+02:00Si tu em dius vine, ho deixo tot...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJFycYxY6GIUkOPEyU6FsmpvQ-6nPTXKWGUQl771ISTCHcauqlAqoe47V1fL3cpxA30lJuk0FN7G_N-OC4ZpzuWXEYnZAZt3t4eKJXDCWItslmhgAIRwh3OcpXY2EQSBXt3_ddIKcGyUh/+tu+em+dius+vine+ho+deixo+tot.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJFycYxY6GIUkOPEyU6FsmpvQ-6nPTXKWGUQl771ISTCHcauqlAqoe47V1fL3cpxA30lJuk0FN7G_N-OC4ZpzuWXEYnZAZt3t4eKJXDCWItslmhgAIRwh3OcpXY2EQSBXt3_ddIKcGyUh/+tu+em+dius+vine+ho+deixo+tot.png" width="207" /></a></div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
Tinc al davant tres llibres: <i>Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine,</i> <i>L'acabadora,</i> i <i>Tretze tristos tràngols.</i> El rellotge marca 01:12 de la matinada i no sé per quin decidir-me. Al cap em ressona una cançó que apareix a <a href="http://lamirandolina.blogspot.com/2011/09/lhome-de-la-maleta.html"><i>L'home de la maleta</i></a>: "Si tu me dices ven, lo dejo todo...". Trobo que és un senyal inequívoc del meu subconscient, una invitació a la lectura del darrer llibre de l'<a href="http://www.albertespinosa.com/">Albert Espinosa</a> que, quan escric això, no sé què em depararà. Temo trobar-me amb un llibre comercial, d'aquells que es venen perquè l'autor ha tingut èxits precedents i ara viu de renda. Però, coi, l'Albert Espinosa és un paio que, inexplicablement, em cau bé. Ja li he llegit <i>El món groc</i> i m'agrada el que ha fet en el món audiovisual: <i><a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/abuela-de-verano/">Abuela de verano</a> </i>(el personatge del metge és genial), <i>Planta 4a</i>, <i>Herois</i>, <i>No me digas que te bese porque te besaré </i>i <i><a href="http://www.tv3.cat/polseres-vermelles/videos/capitols">Polseres vermelles</a>.</i> Sé que el seu discurs sempre tomba i gira per allà mateix i, de vegades, m'empalaga, però li faig cas i "si tu em dius vine, ho deixo tot". </div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
<i>10 dies més tard...</i></div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="color: black;">
Acabo d'acabar la novel·la i no puc estar-me d'escriure ja el que m'ha semblat. Buf! Quina decepció! He tingut la sensació de ser davant d'un llibre suflé, la premsa l'ha inflat tant que, a parer meu, fàcilment es desinfla o, més ben dit, ha desinflat les meves expectatives. Explica la història d'un home que trenca la seva relació de parella justament el dia que rep l'encàrrec de trobar un nen que ha desaparegut de l'illa de Capri i, malgrat que no és el millor moment per buscar ningú (prou feina té ell a trobar-se a si mateix), accepta la feina. Per què? Doncs perquè de petit aquesta illa va ser molt important per a ell. I a partir d'aquí evoca les històries viscudes del passat amb dos personatges peculiars que el van forjar com a persona. En el fons, el nen desaparegut només és un pretext per poder explicar la resta. </div>
<div style="color: black;">
<br /></div>
<div style="color: black;">
Tot i aquesta opinió no gaire positiva, com sempre passa en l'obra de l'Espinosa, hi ha algunes frases interessants, d'aquelles que s'apunten i sempre et fan quedar bé. Per exemple, "Aturar el món és decidir conscientment que sortiràs d'ell per millorar tu i millorar-lo. [...] Després el món et premia" o "La felicitat no existeix. Només existeix el fet de ser feliç cada dia". </div>
<div style="color: black;">
<br /></div>
<div style="color: black;">
Altres opinions:</div>
<a href="http://carmejhuertaslectures.blogspot.com/2011/08/si-tu-em-dius-vine-ho-deixo-tot-pero.html">· CarmeJHuertas. Crítiques literàries</a><br />
<a href="http://www.llegirllibres.cat/si-tu-em-dius-vine-ho-deixo-tot-pero-digue%E2%80%99m-vine-dalbert-espinosa.html">· Llegir llibres</a><br />
<a href="http://elsorfesdelsenyorboix.blogspot.com/2011/08/si-tu-em-dius-vine-ho-deixo-tot-pero.html">· Els orfes del Senyor Boix</a><br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-31431523983513611612011-09-07T01:40:00.000+02:002011-09-08T11:48:04.391+02:00L'home de la maleta<div style="color: black; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2011/04/lhome-de-la-maleta.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2011/04/lhome-de-la-maleta.jpg" width="217" /></a></div>
<div style="color: black;">
Ara que l'estiu és a punt de fondre's, molts deveu estar fent o desfent maletes. Què més adient, doncs, que parlar de <i>L'home de la maleta</i>? L'home de la maleta és en Venerando, el personatge principal de la novel·la de <a href="http://www.escriptors.cat/autors/solsonar/pagina.php?id_sec=2547">Ramon Solsona</a> (premi Sant Jordi 2010). En Venerando ens explica en primera persona la seva vida passada i present, marcada per la infantesa a la Casa de la Caritat, la trajectòria professional com a músic, la recerca de la seva identitat i la por a la soledat ara que és vidu i que ja té una edat. </div>
</div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
De fet, crec que es pot resumir el seu pensament quan afirma "Jo lo que no vull és viure sol. I encara menos morir-me sol. Els vells hi pensem molt, en aquestes coses". I per això decideix posar les seves pertinences més preuades en una maleta i anar a passar algunes temporades amb les seves tres filles. Arran d'aquestes estades, s'enfronta a tres models de família molt diferents, que el porten a comentar qüestions com l'adopció, l'homosexualitat o la vellesa amb la sinceritat dels qui s'han fet grans i els importa poc o gens el que els altres pensin de les seves opinions.</div>
<div style="color: black; text-align: justify;">
I tot això explicat amb un català incorrecte i viu, d'aquell que parlen els senyors de més de 60 anys que gasten samarreta imperi i es miren la vida amb un escuradents a la boca. Però també hi trobarem expressions i refranys oblidats (de vegades una mica posats amb calçador, tot s'ha de dir) com ara "ser un esgarrapacristos", "acabar el dia fet fosfatina" o "fer-se més llarg que la pixarada d'en Montoliu, que començava a l'hivern i acabava a l'estiu".</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: black;">En </span><i style="color: black;">resumides qüentes</i><span style="color: black;">, que diria en Venerando, un llibre força entretingut que agradarà, especialment, als lectors de més de 50 anys. Podeu llegir-ne el primer capítol </span><a href="http://www.proa.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/13703/L-home-de-la-maleta-1-23-.pdf" style="color: black;">aquí</a><span style="color: black;">.</span><br />
<br />
Altres opinions:<br />
· <a href="http://www.nosaltresllegim.cat/2011/l-home-de-la-maleta/">Nosaltres llegim</a><br />
· <a href="http://blocjosepm.blogspot.com/2011/07/lhome-de-la-maleta.html">Lo rogle de Josep M.</a><br />
· <a href="http://coses-delavida.blogspot.com/2011/08/lhome-de-la-maleta.html">Coses de la vida</a><br />
<br />
<br /></div>
LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-35172352721570338152011-08-30T02:11:00.000+02:002011-08-30T02:11:33.888+02:00Cuaderno de Sol o el 15M il·lustratTombant per aquí i clicant per allà, des del Còmic Joves Emprenedors Socials (que podeu llegir en <a href="http://www.fundacionbertelsmann.org/fundacion/data/ESP/media/Comic_Joves_Emprenedors_Socials__web_nuevo.pdf">català </a>i en <a href="http://www.fundacionbertelsmann.org/fundacion/data/ESP/media/Comic_Jovenes_Emprendedores_Sociales.pdf">castellà</a>) he anat a petar al <i>Cuaderno de Sol</i>. Aquest quadern recull en imatges les impressions del dibuixant Enrique Flores durant els dies de les concentracions del moviment del 15M a la plaça del Sol de Madrid. Us el deixo aquí perquè hi feu un cop d'ull. Són més de 100 pàgines il·lustrades. <br />
<br />
<div style="text-align: center;"><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" id="a2d61c79-8bd2-fc52-42d1-35bf246f0b3a" style="height: 322px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&printButtonEnabled=false&backgroundColor=%23222222&documentId=110712125621-316da112aaad45f3bb102bfbf0b4911a" /><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="menu" value="false"/><param name="wmode" value="transparent"/><embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:322px" flashvars="mode=mini&printButtonEnabled=false&backgroundColor=%23222222&documentId=110712125621-316da112aaad45f3bb102bfbf0b4911a" /></object></div><br />
I si us ha agradat, podeu veure més quaderns amb il·lustracions dels seus viatges al web <a href="http://www.4ojos.com/">4Ojos</a>, que comparteix amb la també dibuixant Antonia Santolaya, o a <a href="http://vectoralia.com/enrique-flores-muestra-sus-cuadernos-de-viaje/">Youtube</a>. Gaudiu-ne!<br />
Per cert, coneixeu algun quadern similar referent a la plaça de Catalunya? <br />
<br />
LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-25410335079538124142011-08-15T12:15:00.000+02:002011-08-15T12:15:30.928+02:00Jesús m'estima<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTUElRg3szW9YGZon_Car9EChZV6f620Me_A2BQFYQeKmUHutUM" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTUElRg3szW9YGZon_Car9EChZV6f620Me_A2BQFYQeKmUHutUM" width="211" /></a></div><div style="text-align: justify;">Tranquil·litat! No us penseu que he vist la llum i que ja tinc el kit complet de peregrina per anar a veure Benet XVI a Madrid. El que passa és que <i>Jesús m'estima</i> és la meva darrera lectura. Es tracta d'un llibre de David Safier, l'autor alemany de qui vaig parlar no fa gaire arran de<a href="http://lamirandolina.blogspot.com/2011/03/maleit-karma.html"> <i>Maleït karma</i></a>. I sí, ja sé que vaig dir que trigaria un temps a submergir-me de nou en l'humor de les novel·les de Safier, però he tornat a ensopegar amb la mateixa pedra. Ja ho tenim, això, els humans. El cas és que amb aquesta lectura he confirmat que el seu humor i el meu no convergeixen. De fet, he trobat el llibre més aviat avorrit i previsible, tot i que es vengui com a "diversió en estat pur". </div><div style="text-align: justify;">Com si es tractés d'un exercici narratiu, l'autor desubica Jesús (o Joshua) en l'espai i el temps i el transporta a <a href="http://maps.google.es/maps?q=malente&hl=ca&ll=54.17188,10.549278&spn=0.113545,0.338173&t=h&z=12">Malente </a>en ple segle XXI. Això sí: li conserva l'ofici de fuster i el suport de l'arcàngel Gabriel. Però el veritable protagonista no és ell, sinó la Marie, una dona que viu la trentena a l'estil Bridget Jones. </div><div style="text-align: justify;">I què passa quan el fuster i la Marie s'enamoren? Doncs que Jesús ha de lluitar entre el seu amor i la seva veritable missió a la Terra: dur a terme la batalla de l'Apocalipsi contra Satanàs. </div><div style="text-align: justify;">I tot aquest argument està complementat amb tires còmiques que dibuixa la germana de la Marie i uns capítols titulats <i>Entreactes</i>, la funció dels quals no he entès. Si a tot el que acabo de dir hi afegim que el text en català podria ser millor (siguem una mica més curosos en la correcció, si us plau, que hi ha molts errors que un simple corrector automàtic detectaria!) és fàcil concloure que, a parer meu, el món no s'hauria perdut gran cosa si <i>Jesús m'estima</i> no s'hagués escrit mai.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>Altres opinions:<br />
· <a href="http://illadelsllibres.blogspot.com/2010/11/jesus-mestima-la-nova-novella-de-lautor.html">L'illa dels llibres</a><br />
· <a href="http://justsaywhatyouwant.wordpress.com/2011/02/14/jesus-mestima-david-safier/">Say what you want</a><br />
· <a href="http://badiu.epsem.upc.edu/escorxador/?p=1772">L'escorxador</a>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-90903689542209119062011-07-29T21:48:00.000+02:002011-07-29T21:48:38.123+02:00Estius d'infantesaAra que ja em començo a fer gran i ja fa temps que parlo amb els companys i companyes de generació dels dibuixos que vèiem quan érem petits, dels gelats que ens menjàvem, de les cançons que ens agradaven o dels jocs a què jugàvem, m'ha semblat una bona idea compartir aquest vídeoclip de Delafé y Las Flores Azules. Es tracta de "1984", una oda als estius dels vuitanta amb un munt de referents i una estètica molt adient. Potser els meus estius d'infantesa no eren exactament així, però me'ls recorda força. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/TsHTvWP3hd8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><div style="text-align: center;">1984, de Delafé y las flores azules</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-70683283368508219382011-07-17T02:04:00.000+02:002011-07-17T02:04:30.977+02:00El caçador d'estels<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><a href="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTV4cixff5GbNsh_iS7WO59l43KZgCMEB8IUySekIPJnCdL_XQa" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTV4cixff5GbNsh_iS7WO59l43KZgCMEB8IUySekIPJnCdL_XQa" /></a><span style="color: black;">Fa tot just un any, llegia </span><i style="color: black;">Mil sols esplèndits</i><span style="color: black;"> i, com si aquest juliol fos una repetició de l'anterior, també he dedicat estones lectores a un altre llibre de Khaled Hosseini (Kabul, 1965): </span><i style="color: black;">El caçador d'estels</i><span style="color: black;">. Ambientat igualment a l'Afganistan, la novel·la ens explica la història de dos nens inseparables de petits que la culpa i la por acaben portant-los per dos camins molt diferents.</span></div><div style="color: black; text-align: justify;">Jo no sóc de les de llagrimeta fàcil, però en alguns passatges he de confessar que he estat a punt de treure el mocador. I tot això sense que em semblés una història ensucrada; al contrari: hi ha escenes molt dures que m'han quedat a la retina. </div><div style="color: black; text-align: justify;">Tot i que aquesta novel·la no sigui una novetat editorial, si no l'heu llegida us la recomano per a aquest estiu. Transmet alguns valors que de vegades sembla que s'estan perdent, com ara la lleialtat i el perdó. I per als qui no sigueu lectors, en podeu veure la versió cinematogràfica. Aquest n'és el tràiler:</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe frameborder="0" height="241" src="http://www.dailymotion.com/embed/video/x3tai5_cometas-en-el-cielo_music" width="450"></iframe><br />
<a href="http://www.dailymotion.com/video/x3tai5_cometas-en-el-cielo_music" target="_blank">Cometas en el cielo</a> <i>per <a href="http://www.dailymotion.com/elseptimoarte" target="_blank">elseptimoarte</a></i></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-62318891736700011462011-07-04T12:23:00.000+02:002011-07-04T12:23:06.432+02:00No em deixis mai<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6nmZaWHY_sEVYfQ-WQ2Yd1kmVRPLlct9-rZ4UIMGEjec1t2_dIo5xN07ERMTtFruzgUFjApiGrwBon1faRnieuP5bF6N-oGu31QzwijSyUBN8enANJf02m-jOcmqoJOuOxd9XyfwB-bY/s1600/no-em-deixis-mai3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6nmZaWHY_sEVYfQ-WQ2Yd1kmVRPLlct9-rZ4UIMGEjec1t2_dIo5xN07ERMTtFruzgUFjApiGrwBon1faRnieuP5bF6N-oGu31QzwijSyUBN8enANJf02m-jOcmqoJOuOxd9XyfwB-bY/s320/no-em-deixis-mai3.jpg" width="202" /></a></div><div style="color: black; text-align: justify;">Vaig arribar un dia a casa i a la tele feien "Días de cine". Mentre sopava, parlaven de les estrenes de la setmana. Una d'aquestes estrenes era "<a href="http://www.imdb.es/title/tt1334260/">Nunca me abandones</a>". La història em va semblar interessant i vaig pensar que podria estar bé: la vida d'uns adolescents en una mena d'orfenat anglès, que no ho acaba de ser ben bé. Em vaig dir que l'aniria a veure al cine, però com m'acostuma a passar, al final no ho vaig fer. </div><div style="color: black; text-align: justify;">Unes setmanes més tard, mentre passejava entre les piles de llibres d'una llibreria, vaig veure que hi havia la novel·la. Bé, de fet, que la pel·líncula estava basada en aquest títol de Kazuo Ishiguro. La persona que m'acompanyava em va dir que era un llibre fantàstic i, refiant-me del seu criteri literari, quan va arribar Sant Jordi me'n vaig comprar la versió en català, publicada per La Butxaca.</div><div style="color: black; text-align: justify;">No sé si ha estat cosa meva o del llibre, però m'ha ben decebut. No li he trobat el què: no he connectat gens amb la història ni amb els personatges, persones clonades com pollastres de granja per ser donants. Els protagonistes, les seves actituds i tot allò que els passa m'han semblat molt infantils i crec que es podria haver aprofundit molt més en el tema. Ha estat d'aquells llibres que, mentre el llegia pensava: "No sé pas per què perds el temps en aquesta lectura, amb la quantitat de llibres interessants que hi ha!".</div><div style="color: black; text-align: justify;">Potser alguns trobareu que el llibre val la pena i que la història és genial. Jo que me n'alegro, però a mi no m'ho ha semblat. Per a mi, sense cap mena de dubte, és una novel·la completament prescindible. I perquè no tingueu només un punt de vista, us deixo l'enllaç a d'altres comentaris:</div><div style="color: black; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: black; text-align: justify;"> <a href="http://llibres.jordiromero.com/arxiu/2005/12/04/no-em-deixis-mai-de-kazuo-ishiguro.html">· Jordi Romero: els llibres que he llegit</a></div><div style="color: black; text-align: justify;"><a href="http://www.elkraken.com/R-No_em_deixis_mai.html">· El Kraken</a></div><div style="color: black; text-align: justify;"><a href="http://racoperllegir.wordpress.com/2010/04/15/no-em-deixis-mai/">· Racó per llegir</a></div><div style="color: black; text-align: justify;"> </div><div style="color: black; text-align: justify;"> </div><div style="text-align: justify;"><span style="color: black;">Ah! Per cert, una cosa que em fa molta ràbia és que les cobertes dels llibres dels quals se n'ha fet una pel·lícula estiguin il·lustrades amb imatges dels actors. No trobeu que coarten la imaginació del lector?</span></div><div style="text-align: justify;"> </div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-89406942946412276182011-05-01T22:08:00.002+02:002011-05-01T22:10:09.935+02:00La tieta Mame<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjVZls7iubk9fvYMFIMv-cnyCF9QR343z4MQgeoVeieMB88O-o7mjISeRMcLWGTzgAujHjhBo4p7i1AkLoV5zpv3ZTQ93iSGAu4HG4kuIi5LLeXtrqBL5Z-8v0FkZ-sVtgVHX3dSSXtIU/s1600/tietamame.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjVZls7iubk9fvYMFIMv-cnyCF9QR343z4MQgeoVeieMB88O-o7mjISeRMcLWGTzgAujHjhBo4p7i1AkLoV5zpv3ZTQ93iSGAu4HG4kuIi5LLeXtrqBL5Z-8v0FkZ-sVtgVHX3dSSXtIU/s1600/tietamame.jpg" /></a><span style="color: black;">Com havia dit no fa gaire,</span><i style="color: black;"> La tieta Mame</i><span style="color: black;"> em tenia ocupada des de feia uns dies. És indubtable qui és la protagonista de la història: el títol i la portada del llibre ho deixen ben clar. I és que la tieta Mame és una dona generosa, moderna, excèntrica, capriciosa i lliure que s'ha de fer càrrec del seu nebodet Patrick quan es queda orfe. Si situem aquesta relació als Estats Units dels anys vint en un entorn de família adinerada i hi afegim un conjunt de situacions divertides i esperpèntiques, el resultat és una novel·la simpàtica que et fa somriure en diversos moments amb un ritme que no decau. A parer meu, el capítol més divertit és "La tieta Mame i la crida a les armes", on un grup de marrecs sotmeten la protagonista a entremaliadures dignes de Daniel el Trapella. </span></div><div style="color: black; text-align: justify;">Desconec si retrata la vida de l'autor, Edward Everett Tanner II, però si tenim en compte que usa com a pseudònim el mateix nom que el protagonista (Patrick Dennis), que el fill que apareix al final també comparteix el nom amb el seu fill real i que això de dir-se "Tanner II" denota un cert aire de casa rica, podria molt ben ser. Tot i que l'obra és del 1955, es podria adaptar perfectament a fer-ne una versió per al cinema i no quedaria gens antiquada. De fet, sembla que aquest text va inspirar una obra de teatre a Broadway, un musical i la pel·lícula <i>Auntie Mame</i> (1958). La novel·la va ser un èxit tan aclaparador, que se'n va escriure també una continuació: <i>Around the world with auntie Mame</i>. No sé si s'ha fet la traducció d'aquesta segona part o si es està previst fer-ho, però penso que seria una bona idea. I ara que esmento la traducció, vull destacar la tasca de Francesc Parcerisas, que crec que ha fet una molt bona feina.</div><div style="color: black; text-align: justify;"></div><div style="color: black; text-align: justify;">En resum, una lectura molt entretinguda mentre de fons us deixeu acompanyar per peces musicals com <a href="http://open.spotify.com/album/0Ptkn3EpzRERrS9ONzsqMr">aquestes</a>. </div><div style="color: black; text-align: center;"> ....</div><div style="color: black; text-align: justify;"></div><div style="color: black; text-align: justify;">Una curiositat</div><div style="color: black; text-align: justify;">Cap al final de la novel·la, hi trobem aquest fragment, que m'ha cridat l'atenció: "Va ser la batussa més estúpida i vulgar que he vist mai. És la mea d'escena que et podrien muntar una colla de meuques en un tuguri de Barcelona...". Curiós, no?</div><div style="color: black; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: black; text-align: justify;">Altres opinions a: <a href="http://illallibres.blogspot.com/2010/09/la-tieta-mame-patrick-dennis-quaderns.html">Una illa plena de llibres</a> | <a href="http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/10/la-tieta-mame.html">Lectures de l'Espolsada</a> | <a href="http://viuillegeix.wordpress.com/2011/01/16/la-tieta-mame-patrick-dennis/">Viu i llegeix</a></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-6639123530918551452011-04-25T13:50:00.001+02:002011-04-29T20:01:13.744+02:00Recordant els Sant Jordi<div style="color: black; text-align: justify;">Corrien els anys vuitanta i jo ja anava a l'escola, a una escola d'aquelles que ara se'n diuen "rurals" perquè hi havia dos cursos per aula. Alguns el terme <i>rural</i> l'apliquen a allò que és tradicional, poc innovador, allunyat de tot el que representa l'urbs: el moviment frenètic, l'estímul constant, l'obertura, la modernitat, el progrés... Doncs bé, d'aquesta escola on vaig tenir la sort de passar els meus primers deu anys dins del sistema educatiu, en tinc records molt bons i gratificants, que dubto que una escola més "urbanitzada" m'hagués pogut oferir: un pati de pedretes, que s'acabava allà on començava un camp de blat i el sorral que donava pas al bosc; un cirerer, una mimosa i dues fonts d'aigua; l'hort i els minijardins; els mestres que encara saludo pel carrer i el seu entusiasme; i els Sant Jordi. </div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-pRE_aq59vNc/Ta4OI6AB3CI/AAAAAAAAUKg/Kpq13cdqWMo/s400/Iraida+Lluci%25C3%25A0+Bag%25C3%25BC%25C3%25A9s.jpg%20" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-pRE_aq59vNc/Ta4OI6AB3CI/AAAAAAAAUKg/Kpq13cdqWMo/s320/Iraida+Lluci%25C3%25A0+Bag%25C3%25BC%25C3%25A9s.jpg%20" width="282" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Il·lustració d'<a href="http://iraidallucia.blogspot.com/">Iraida Llucià Bagüés</a> extreta del bloc <a href="http://bibliopoemes.blogspot.com/">Poesia infantil i juveni</a>l </td></tr>
</tbody></table><div style="color: black; text-align: justify;">No sé ben bé per què, però aquest 23 d'abril, veient la fal·lera signaturística dels lectors i els autors (o potser hauria de dir les editorials?), se m'ha fet present el record dels meus Sant Jordi escolars. Eren tot un esdeveniment, tenien de tot: escrivíem contes i poemes i els publicàvem a la revista de l'escola, la <i>Romanalla</i>. Hi fèiem les il·lustracions pertinents, en creàvem la portada, en fèiem les còpies, les enquadernàvem i, si mal no recordo, les veníem i tot!</div><div style="color: black; text-align: justify;">En segon lloc, llegíem una novel·la infantil o juvenil, segons l'edat, i ens preparàvem un qüestionari per a l'autor o autora. El dia convingut, l'escriptor visitava l'escola, ens reuníem tots els alumnes i li plantejàvem les preguntes que havíem acordat. Era el meu moment preferit! Després d'aquella mena d'assemblea, fèiem cua perquè ens signés l'exemplar que havíem llegit. I marxàvem a casa amb un munt d'experiències per explicar i amb la sensació d'haver pogut parlar amb qui t'havia fet somniar durant uns dies. Mercè Company, Joles Senell (Pep Albanell), Sebastià Sorribas, Josep Vallverdú, Emili Teixidor o Joaquim Carbó són alguns dels que van passar per la meva escola. Segur que en alguna caixa encara hi guardo aquestes primeres lectures.</div><div style="color: black; text-align: justify;">Per últim, es feia un concurs literari. Recordo que a la placeta, davant de tot el poble, es donaven els premis i que jo era la nena més feliç del món quan n'havia rebut algun: un llibre i material escolar. Així em van fomentar el gust per la lectura. Això sí que eren Sant Jordis! </div><div style="color: black; text-align: justify;"><br />
</div><div style="color: black; text-align: center;">****</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Per si us ve de gust sentir una cançó escrita per al dia de Sant Jordi, aquí teniu "<a href="http://www.mediafire.com/?3suyn62hh4s84e0">Els dracs no mengen vegetals"</a>, del grup <a href="http://4t1a.wordpress.com/">4t 1a</a>, que us podeu descarregar gratuïtament.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-22238959508560183212011-04-19T11:14:00.003+02:002011-04-19T11:41:14.645+02:00Las culturas fracasadas<div style="text-align: justify;">Les meves granes de llegir alguns dels llibres que anunciava a l'entrada <i><a href="http://lamirandolina.blogspot.com/2011/02/amb-ganes-de.html">Amb ganes de..</a>.</i> es comencen a apaivagar. De moment, he llegit <i>Las culturas fracasadas</i>, damunt la taula hi ha <i>El arte de volar </i>i tinc <i>La tieta Mame</i> a mig llegir. Aquesta entrada la dedico, doncs, al llibre de José Antonio Marina, l'únic dels tres sobre el qual puc opinar.</div><div style="text-align: justify;">Encara no sé gaire per què, però puc dir que <i>Las culturas fracasadas. El talento y la estupidez de las sociedades </i>és un llibre que m'ha agradat, tot i que no acostumo a llegir assaig. Però és que el senyor Marina ho fa fàcil. Amb això no vull dir que ho hagi entès tot, al contrari! Hi ha un munt d'arguments referenciats amb la teoria filosòfica pertinent que se m'escapen i alguns conceptes que se m'han fet opacs, però és que no en sé més. Tanmateix, això no m'ha impedit seguir el raonament del que planteja, ja que en un moment o altre l'autor acaba fent-te una mena de resum amb paraules més "mundanes". O potser he entès aquests fragments perquè m'han semblat del tot aplicables a vivències del moment o conegudes. Heus aquí, doncs, alguns del fragments que he subratllat i en el que m'han fet pensar:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Per entendre la violenta societat consumista, <span style="color: #666666;">"El consumismo se basa en la excitación continua de deseos que no se van a poder satisfacer, lo que acaba siempre en frustración, que es la antesala de la violencia." </span> </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Perquè una societat gaudeixi de la intel·ligència social, postula la llei del progrés ètic: <span style="color: #666666;">"Cuando una sociedad se libera de la pobreza extrema, de la ignorancia, del miedo, del dogmatismo y del odio tribal, su inteligencia social evoluciona hacia un sistema normativo que se caracteriza, al menos, por defender los derechos individuales, el rechazo a las desigualdades no justificadas, la participación en el poder político, las seguridades jurídicas, la racionalidad como modo de resolver conflictos, la función social de la propiedad y las políticas de ayuda"</span>. Som una societat amb aquest tipus d'intel·ligència?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-A tomb amb els darrers canvis en alguns països islàmics,<span style="color: #666666;"> "[...] los sistemas evolucionan interiormente. Por ejemplo, la evolución hacia un islam liberal y democrático sólo pueden hacerla los propios musulmanes. No se puede imponer desde fuera, porque suele producir rechazo, como los trasplantes de órganos."</span> He trobat molt encertada la comparació final. I també m'ha transportat a aquesta realitat política el fragment següent: <span style="color: #666666;">"[...] todo gobernante necesita contar con algún tipo de complicidad por parte del súbdito. No hay tirano solitario.'El gobernante -escribe Hartmann- no existe por sí mismo, sino en la comunidad. Como individuo no tiene ningún poder. Sólo tiene poder como representate de la voluntad de la comunidad. Éste es un poder prestado.'"</span> Algú hauria de recordar als governants precisament aquesta provisionalitat del poder que els ha concedit la ciutadania.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-Una paradoxa dels nostres dies: <span style="color: #666666;">"[...] viviremos cada vez más en red. He aquí un ejemplo de las contradicciones que vivimos. Queremos al mismo tiempo homogeneizarnos y diferenciarnos."</span> Y Garner, parlant precisament dels efectes de la xarxa diu<span style="color: #666666;"> "Se reconoce que raramente, o nunca, los humanos productivos trabajan solos."</span> La clau d'una societat intel·ligent sembla que ha de ser la cooperació.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">-I la col·laboració és la solució per superar aquest estat de crisi? Saint-Éxupery diu <span style="color: #666666;">"En la vida no hay soluciones. Sólo hay fuerzas en marcha: es preciso crearlas y entonces vendrán las soluciones."</span> </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I si no arribem a ser mai una societat intel·ligent, quin problema hi ha? Tal vegada cap? <span style="color: #666666;">"Problema es un obstáculo que nos corta el paso. No hay, pues, problemas si no queremos ir a ninguna parte."</span> On volem anar nosaltres? Tenim algun objectiu? Espero que sí, a mi m'agradaria pensar que sí que hi ha algun problema en la nostra societat, perquè la nostra meta hauria de ser ser millors.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhJmlj_YD4RqaDA7h62CdVY6V-jqWRzw8j1vsE5r_WLyBVRhltvJjl8aBUeNIAgSfd9dKwdMb8Na6z2vdF0rQXNYU6AIK1CULy4U6g8wiY8RNBmNRyUD4dF_uU9PprpnhveYdcsAxOh3k/s1600/MarinaCDLcultu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhJmlj_YD4RqaDA7h62CdVY6V-jqWRzw8j1vsE5r_WLyBVRhltvJjl8aBUeNIAgSfd9dKwdMb8Na6z2vdF0rQXNYU6AIK1CULy4U6g8wiY8RNBmNRyUD4dF_uU9PprpnhveYdcsAxOh3k/s320/MarinaCDLcultu.jpg" width="296" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: center;"><span style="color: #999999;">Reproducció de la ressenya publicada a Culturas, suplement</span></div><span style="color: #999999;">de<span style="color: #cc0000;"> </span><a href="http://www.lavozdegalicia.es/" style="color: #cc0000;">La Voz de Galicia</a>. Extret del bloc Casa das Letras</span><br />
<br />
</td></tr>
</tbody></table>En resum, em sembla una bona lectura adequada per a tothom que vulgui pensar en els nostres temps. Un llibre per llegir i, sobretot, rellegir. També podeu obtenir-ne més informació al web <a href="http://www.creacionsocial.es/">Creación social,</a> que impulsa l'autor.</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-31406691852095965312011-04-06T11:56:00.001+02:002011-04-06T12:01:31.955+02:00Fer-se gran (o més gran)<div style="text-align: left;">En un dia com avui, per a mi té sentit aquesta cançó:</div><br />
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="250" src="http://www.youtube.com/embed/iOQeH38a2Mo?rel=0&hd=1" title="YouTube video player" width="420"></iframe></div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7212880840836439892.post-12678065413319839952011-03-27T15:11:00.001+02:002011-03-27T15:12:03.692+02:00Maleït karma<div class="" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://www.editorialempuries.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/12197/Karma2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.editorialempuries.cat/docroot/grup62/includes/llibres/fitxers/12197/Karma2.jpg" /></a>A finals d'any passat, vaig entrar en una llibreria i, seduïda pel que havia llegit i per alguna entrevista a l'autor, vaig decidir invertir alguns euros en la compra de <i>Maleït karma</i>, una novel·la de l'alemany David Safier. Com que necessitava una cosa de lectura lleugera, vaig pensar que si descrivien el llibre dient "Aplaudida arreu del món,<i> Maleït karma</i> és una història divertidíssima i hilarant" era el que em convenia llegir en aquell moment. El vaig començar il·lusionada i amb ganes de divertir-me (tal volta massa) i, com acostuma a passar en aquestes ocasions, m'ha decebut.<br />
La història explica les diverses vides postmortem de la Kim Lange, una famosa periodista que en vida no es dedica prou a la seva família. La pobra dona fa com una mena de peregrinatge per diverses reencarnacions (des d'una formiga fins a una altra persona) amb l'esperança de poder recuperar l'amor del marit i de la filla, que havia menyspreat en vida. La novel·la pretén transmetre una moralina que, en els primer capítols, ja es veu a venir. És com en aquelles pel·lícules romanticones que, després de les tres primeres seqüències, ja saps què passarà als protagonistes i si acabaran junts o no.<br />
Evidentment, no és alta literatura però se li ha de reconèixer, a parer meu, tres aspectes que m'han agradat: 1. L'estúpida mort accidental de la protagonista; 2. La darrera reencarnació; 3. Les notes a peu de pàgina de Giacomo Casanova, un personatge que també es va reencarnant.<br />
Si algú em demana si en recomano la lectura, diria que depèn (com sempre i com en tantes coses). Depèn de què es busqui. Si es busca una lectura lleugereta, que no requereix altes dosis de concentració, doncs sí. Si es busca una lectura hilarant, doncs no. O almenys a mi no m'ha fet tanta gràcia com diu que ha de fer. Tal vegada l'humor alemany i el meu no coincideixen.<br />
En fi, em sembla que de moment aparcaré la lectura de <i>Jesús m'estima</i>, del mateix autor, que també es ven com una història d'amor hilarant. Si el nivell humorístic és el mateix, val més que esperi un altre moment.<br />
<br />
Altres opinions a:<br />
<a href="http://www.cargadadelibros.com/2010/02/16/maldito-karma-david-safier/">· Cargada de libros</a><br />
<br />
<a href="http://huracanesenpapel.blogspot.com/2009/10/maldito-karma.html">· Huracanes en papel</a><br />
<a href="http://cosesdelaclara.blogspot.com/2011/02/maleit-karma.html">· Coses de la Clara </a><br />
<br />
<br />
<br />
</div>LaMirandolinahttp://www.blogger.com/profile/05932589861848583735noreply@blogger.com2