ENS TRASLLADEM!

********************

ENS TRASLLADEM!

********************

Aquesta és l'última entrada d'aquest bloc. A partir d'ara ens trobareu a can Wordpress. Continuarem publicant a La Mirandolina. Ep! Alerta! Que l'adreça ha canviat una mica, eh?


Al nou bloc hi trobareu els mateixos continguts ja publicats en aquest espai però sigueu una mica pacients, que els canvis no es fan en dos dies! 


Voleu veure com està quedant el piset?

http://lanovamirandolina.wordpress.com/ 

Poesia per a un dia, avui

Avui, 17 de març, és el dia de poesia catalana a internet. M'hi afegeixo amb aquests versos.

brentbat /Free Photos

Eugènia

Diré llimones,

pomes rosades, roses,

sal i petxines

i es pensaran que passes

entre els jardins i l'ona.

Carles Riba

Descobriments musicals

Aquesta setmana he descobert dos artistes que m'han agradat especialment: Gregory Porter i Ben l'Oncle Soul.
Gregory Porter es perfila com una figura emergent del jazz vocal. Ha enregistrat Water, 1960 What? i Be good. D'aquest últim disc, m'agrada especialment la cançó 'Be Good (Lion's song)'.

Pel que fa a Ben l'Oncle Soul, és en realitat el francès Benjamin Duterde (Tours, 1984). I precisament el dia 1 de març va actuar a la Sala Apolo dins del festival Mil·lenni. Ha publicat Soul Wash, Ben l'Oncle Soul i Live Paris. El primer conté bàsicament versions (no us deixeu perdre una versió del famós 'Barbie Girl', d'Aqua, o la de 'Sympathique', que va popularitzar Pink Martini). Us deixo el vídeo de 'Soulman', però alerta, que s'enganxa!

BEN L'ONCLE SOUL - Soulman

J'ai pas le regard de Spike Lee
J'ai pas l'génie de De Vinci
J'ai pas les pieds sur Terre,
la patience de ma banquière
J'ai pas ces choses-là.

J'ai pas la sagesse de Gandhi,
L'assurance de Mohammed Ali
J'ai pas l'âme d'un gangster,
la bonté de l'Abbé Pierre,
Ni l'aura de GuevaraJe n'suis qu'un Soulman
Écoute ça, Baby
J'suis pas un Superman,
Loin de là
Juste moi, mes délires,
j'n'ai rien d'autre à offrir
Mais je sais qu'en fait c'est déjà ça

J'ai pas l'physique des magazines,
J'ai pas l'humour de Charlie Chaplin
Je n'ai pas la science infuse
Le savoir faire de Bocuse
Non je n'ai ces choses là

J'ai pas la chance de Neil Armstrong
J'ai pas la carrure de King Kong
Plusieurs cordes à mon arc,
la ferveur de Rosa Parks
Ni le courage de Mandela


Moi j'aurais aimé être comme eux
Être hors du commun
J'ai bien essayé,
J'ai fait d'mon mieux
Mais quoique je fasse à la fin

Juste moi, mes délires,
Mais je sais qu'en fait c'est déjà ça


(Font: Nuestros vecinos del norte)

The fantastic flying books

Aquest cap de setmana es lliuraran els premis Òscar. Una de les pel·lícules nominades és La invención de Hugo, dirigida pel conegudíssim Martin Scorsese. Concretament, opta a onze nomnacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula! La història s'inspira en el llibre The invention of Hugo Cabret, escrit per Brian Selznik l'any 2008. Una altre llargmetratge que també parteix d'un original en paper és Arrugas, que, tot i ser preseleccionada, finalment no optarà als Òscar. En aquest cas, es basa en una novel·la gràfica (un gènere en alça) de Paco Roca, el qual va obtenir el Premi Nacional de Còmic l'any 2008.

No descobreixo res dient que el cinema s'inspira sovint en la literatura. Ja ho sé. De vegades la influència és a la inversa. També sé que ho sabeu. Així doncs, en aquest cap de setmana en què literatura i cinema s'uneixen, em sembla encertat fer-me ressò del curtmetratge d'animació The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore, que parla de la passió pels llibres i de la vida que poden aportar en circumstàncies adverses. I tot això, protagonitzat per un personatge que s'inspira en Buster Keaton. Dediqueu-vos quinze minuts i gaudiu-ne. Val la pena.

Signatura 400

T'agraden les biblioteques? I els bibliotecaris i bibliotecàries? Si és que sí, probablement t'agradarà llegir Signatura 400, la primera novel·la de la francesa Sophie Divry. Si no és el teu cas, potser val més que escullis un altre llibre. O no: podràs jutjar tu mateix si ha estat escrit per a tu només invertint-hi un parell d'hores, que és el que trigaràs a llegir-lo.

El llibre és el monòleg que manté una bibliotecària anònima amb un usuari que s'ha quedat tancat a la biblioteca. Ella és una persona sarcàstica i amb caràcter, que no accepta de bon grat haver-se d'encarregar de la secció dedicada a la geografia quan el que voldria és tenir cura dels llibres d'història. I a partir d'aquí, ens parla del sistema de classificació de Dewey, de com es va fer bibliotecària, i de la seva idea de la lectura, lectors i la seva feina:

En mi oficio, ¿sabe?, no hay nada más emocionante y gratificante que juzgar la clase de persona que tienes delante, tantear sus expectativas, dar entre las estanterías con el libro que anda buscando y hacer que se encuentren. Los dos juntos, libro y lector, en el momento adecuado de la vida de cada uno, eso puede producir chispas, una llamarada, una hoguera, puede cambiar una vida. Se lo juro.

Al costat de pensaments tan bonics com aquest, però, també despatxa perles una mica més enverinades, com ara:

Al fin y al cabo, ¿qué es un americano sino un europeo que ha perdido el barco de vuelta?

O bé:

La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado.

Sincerament, a mi el llibre m'ha agradat però sense arribar-me a entusiasmar; m'ha deixat més aviat freda. No sé exactament per què, però hi ha hagut alguna cosa que no m'ha acabat d'entrar. Potser un diàleg mínim amb l'usuari m'hi hauria ajudat. De tota manera, qui es pot resistir a una portada tan deliciosa com aquesta? 

Altres opinions:

Leyendo se entiende la gente | Lectures de l'Espolsada | El llibreter

Recordant Dickens

Agost. Vacances. Fa calor però busco una ombra. La trobo al balcó de casa i m'assec mirant el carrer, amb les cames recolzades a la barana. De fons, se sent l'espeterneig del raig a l'aigüera i el dringar dels plats bruts, que sembla que em criden. Però no els vull escoltar: prefereixo fer els deures d'estiu de l'escola. I aleshores, com si fos un tresor, obro La pequeña Dorrit, amb cura, i em transporto a la societat victoriana. L'agüera cada vegada és més lluny i la calor, ni la sento.

Avui, vint anys més tard, remouré capses i armaris per tornar-la a trobar i homenatjar Charles Dickens en el bicentenari del seu naixement. Amb aquest apunt em sumo a la iniciativa promoguda al Bloc de l'Assumpta.

The joy of books

Al bloc Espai de lectura, he trobat aquest vídeo sobre què fan els llibres d'una llibreria quan tanca portes cada dia. És una stop-motion realitzada per Sean Ohlenkamp i Lisa Blonder a la llibreria Type de Toronto. Espero que us agradi.