Per acabar el dia, Satie

Erik Satie - Away - Monkmus

Principis

N'hi ha que diuen que val més no tenir principis. D'aquesta manera, no els has de trair mai ni hi has de ser fidel. Ben mirat no és una mala opció: evites amb més facilitat l'incòmode sentiment de culpa. Em pregunto, però, si decidir no tenir principis no és, alhora, una contradicció. Al meu mode de veure, qui afirma no tenir-ne actua, com a mínim, segons aquest principi.
Crec que en el fons és inevitable tenir principis. Principi és l'inici de qualsevol cosa, perquè això sí que no és discutible: tot el que acaba és perquè ha començat i tot el que comença s'acaba (per sort o per desgràcia). Aleshores, si tot té un principi, com podem dir que val més prescindir-ne?

113è joc literari

Un altre joc de creació proposat per Jesús M. Tibau al seu bloc. Es tracta de no utilitzar la lletra i.

S'acosta, ple de menges, una mena de carro amb una roda davant de l'altra. El so rovellat de la cadena en cada pedalada recorda que, per avançar, cal fer un esforç. Però el nyec-nyec acompassat s'atura de cop: ha punxat. Les peces que encapçalaven el carro són a terra, escampades per moltes coordenades, algunes senceres, d’altres esberlades. Ja no podrà fer-ne gaspatxo.

Impressions des de la tauleta de nit

L'ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ
Carles Casajuana.
Barcelona: Planeta, 2009

La contraportada parla de setge immobiliari i a la literatura. Poc del primer i menys del segon, des del meu punt de vista. Malgrat això, són interessants les reflexions sobre la situació de la llengua i la literatura catalanes. Una novel·la que no requereix grans dosis de concentració per llegir-la. El final és, potser, el més fluix.


Algunes frases del llibre

"El victimisme és una droga tan bona com qualsevol altra per ajudar a passar la nit d'un dissabte." (p.108)

"Encara no sap que esperar que una novel·la, sobretot la primera, tingui ressò és tan ridícul com tirar-se un pet dalt d'una muntanya i parar l'orella per sentir l'eco." (p. 129)

"¿Què li haurà de dir, que la paperera és el millor amic de tot bon escriptor?" (p. 129)

Què n'he après

Que, a l'hora d'acabar el nostre horari laboral, utilitzem plegar perquè era el que feien els dependents i les dependentes de botigues de teles cada dia abans de tancar: doblegar totes les peces de roba per endreçar-les al prestatge corresponent. Això demostra la gran importància que va tenir la indústria tèxtil a casa nostra.

Música dedicada

Heus aquí algunes cançons que, al títol, duen el meu nom. Per sentir-les, feu clic a l'enllaç. Cal que tingueu l'Spotify instal·lat.

Maria Elena (Cesaria Evora, Café Atlántico)
[-Són macos els boleros, oi? -Bueno...]

Ligia Elena(Orquestra Platería, Barcelona)

For Elena (Enrio Morricone, Cinema Paradiso)

Elena's song (Cansion pa la Elena) (Mojinos Escocíos, Pa pito el mío)

A la barana dels teus dits

Heus aquí la meva humil aportació poètica (?) a la proposta de Jesús M. Tibau.
Avicies
La tendresa
Amb
Besades sorprenents.
Abraces
Riures tímids
Amb
Nusos d'oli ungits.
Allunyes
Dolors foscos
Entre
Llençols sedosos.
Sacseges
Tots dos cossos
Entre
Ulls fogosos.
Suïcides
Danses futures
I
T'allunyes,
Sadollat.

***

A la barana dels teus dits
imagino l'infinit.
A la barana dels teus dits
hi ha la meva frontera.
A la barana dels teus dits,
floreixen els geranis
i respiren les nits.

Bales de pirateria contra descàrregues d'armes

Llegeixo que jutgen un informàtic per haver creat programes que permeten l'intercanvi d'arxius entre internautes. Fins aquí, no hi ha cap conflicte. El problema ve quan aquests documents que es transfereixen són música o pel·lícules amb drets d'autor. Arribats en aquest punt, l'Associació de Productors de Música d'Espanya (Promusicae) i les multinacionals Warner, Universal, Emi i Sony acusen l'informàtic "d'armar amb les seves aplicacions els pirates de la xarxa". I jo em pregunto: tan nociu és l'intercanvi d'informació entre persones per jutjar aquest noi quan, en canvi, ningú jutja l'inventor del revòlver, de les bales, dels míssils, de les bombes químiques... que sí que armen pirates molt més poderosos amb un efecte mortal innegable i que, a més, sovint es financen amb fons públics?