L'amor etern

N'hi ha que creuen en l'amor etern. Pobrets! No hi ha mentida més gran que aquesta. Comprovem-ho:

etern Que no té principi ni fi, de duració infinita. (DIEC)

Si acceptem que aquesta n'és la definició, un amor etern és absolutament incompatible amb els que suposadament l'han de sentir: els éssers vius. I és que precisament els éssers vius sí que tenen principi i fi (per això ara som vius i d'aquí a quatre dies som morts). Aleshores, qui coi s'ho va treure de la màniga? Perquè va ser llest, eh, tot i que l'amor etern no pugui existir en aquest planeta, ha estat una mentida exitosa, no trobeu?
Però encara hi ha una cosa millor i totalment rocambolesca: la vida eterna! De què, moreno? No crec que hi hagi cap altra parella de paraules que es repel•leixin tant quan són de costat. Si la vida fos eterna, en diríem eternitat, crec. I aleshores, en lloc de dir "Com va la vida?" preguntaríem coses com ara "Com va l'eternitat?" i diríem "Hola, eternitat meva o "quina eternitat de merda!". I si pensar "Quina vida de merda!" ja espanta, no us dic res si pensem en "eternitat".

PD. Aquest text l'he escrit en plenes facultats mentals i sense ajuda de substàncies diferents de l'àcid acetilsalicílic.