25 de novembre 2011

Pärt, Barcelona i Björk

Fa un temps, a La casa en obres, en Raül Garrigasait va dedicar una entrada al músic Arvo Pärt. Aquesta publicació em va fer pensar les seves peces i vaig començar a escoltar més obres seves. El cert és que la primera vegada que em van enfrontar a una partitura d'Arvo Pärt (Estònia, 1935), el vaig maleir. Em costava d'entendre l'encaix de les veus i el que sonava no m'agradava gens. Suposo que per la dificultat que comportava va ser una decisió encertada deixar la peça per a un moment més propici. Van passar un parell o tres d'anys, i la partitura em va tornar a arribar. Suposo que perquè jo havia evolucionat musicalment parlant, el Magnificat (1989) de Pärt va començar a entrar-me com una cosa natural, amb unes harmonies que m'omplien tots els racons del cos: l'espai entre costelles, els narius, la distància entre els dits, l'aire entre els cabells. Experimenteu aquesta sensació:


De la Björk no en sé gran cosa; només que és una cantant i actriu islandesa una mica extravagant. Tanmateix, penso que hi tinc coses en comú, si em refio de l'entrevista que li va fer ella a l'Arvo Pärt. M'encanta com la Björk descriu les sensacions que li provoca la música de l'estonià, em sembla una manera molt gràfica i encertada de fer-ho. I per acabar-ho d'adobar, el vídeo inclou imatges de la Sagrada Família de Barcelona tant a l'inici com al final. Quin és el lligam entre aquests tres elements? Jo, de moment, encara no he descobert la incògnita. 


Us recomano enormement que, si voleu eixamplar el pit i la ment, no deixeu d'escoltar les seves obres. Són altament transformadores.

12 de novembre 2011

Ets dels que els deixes a mitges?

No sé quin és el teu cas, però a mi sempre m'ha fet peneta deixar un llibre a mitges, tal vegada perquè pensava que havia de ser capaç d'entendre'l, de no avorrir-me amb la lectura; si l'abandonava, tenia la sensació que el llibre m'havia vençut a mi o que jo no estava a l'alçada de la lectura i això, no ho amago, em feia ràbia. Però a mesura que et vas fent gran, t'adones que el temps s'escurça i que s'ha d'invertir bé; és a dir, que amb la quantitat de llibres que hi ha, si no pots continuar amb el que tens entre mans, val més abandonar-lo. I a tomb de tot això parla l'article que et recomano. Es tracta de "¿Leer o no leer?", que va aparèixer el 29 d'octubre al suplement Estilos, de La Vanguardia. Així doncs, tu ets dels que els deixes a mitges?