4.12.09 Comment2 Comments

Per aixecar-me una mica la moral aquests dies fredots, aquest vídeo de Jens Lekman. Es tracta de la cançó You are the light del disc When I said I wanted to be your dog.


8.11.09 Comment2 Comments

Un altre joc de creació proposat per Jesús M. Tibau al seu bloc. Es tracta d'escriure un poema de 5 versos com a mínim dedicat a la tardor. No sé si me n'he sortit gaire bé...



Les sandàlies són lluny
i els torrons a tocar:
un impàs que s'esmuny
de suar a tremolar.

Dubtes de vestuari:
jeca, botes, barret.
Moment embrionari
de quan tot serà fred.


25.10.09 Comment1 Comments

Un altre joc de creació proposat per Jesús M. Tibau al seu bloc. Es tracta d'inventar la història del pobre animaló.

Havia sentit a dir que gran part de l'escalfor del cos humà es perd pel cap; per això aquell hivern hanvia decidit comprar-se un barret. Ara, passejava per la ciutat content, satisfet de l'adquisició que li cobria la calba.
—No, no —havia dit a la dependenta—, en vull un de més discret.
—Què li sembla aquest? El negre sempre fa molt elegant.
—És molt bonic, sí. Però no sé si m'escau... Vostè troba que aquestes plomes verdes no el fan massa extremat?
—Home, són la gràcia del barret. A més, no en trobarà cap altre com aquest. És una peça única.
—El cas és que m'hi trobo bé. Em fa interessant, oi?
—I tant! No s'ho pensi més, home. És com si l'hagués portat tota la vida.
I va sortir de la barreteria amb el cap cobert, ignorant que el seu enyorat Perroquet era més a prop del que es pensava.

12.9.09 Comment1 Comments

Com que aviat les aules s'omplen d'alumnes i tot recupera el ritme frenètic, algunes aportacions musicals per suportar millor aquest fatídic mes: setembre.



12.9.09 Comment0 Comments


DELICIOSO SUICIDIO EN GRUPO
Arto Paasilinna
Barcelona: Anagrama, 2006


Com ja passava en el comentari sobre la lectura de Travesuras de la niña mala, aquesta vegada dono la meva impressió sobre el primer llibre de Paasilinna que llegeixo, Delicioso suicidio en grupo. Aquesta road movie del finlandès tracta el suïcidi com un acte normal i pràcticament quotidià, almenys a Finlàndia, on n'hi ha un índex molt elevat. Potser precisament per aquest motiu és capaç de parlar-ne amb ironia i un punt d'humor negre que elimina qualsevol possibilitat d'una narració macabra.
El plantejament de què parteix és, des del meu punt de vista, força original i graciós: un anunci a la premsa per reunir els suïcides finlandesos amb l'objectiu de trobar una solució conjunta, i sobretot definitiva, a la preocupació que comprateixen. El resultat és una trobada que recorda les del tupperware. A partir d'aquest moment, s'inicia un periple que du els personatges pel Pol Nord, Suïssa i Portugal en un autocar de luxe. No desvetllaré si al final els protagonistes aconsegueixen l'objectiu de suïcidar-se col·lectivament o no, però sí que puc dir que potser a molts no ens faria cap mal fer un viatge en bus amb un munt de desconeguts. Prendre distància de les coses dóna l'oportunitat d'ampliar la perspectiva.
En qualsevol cas, amb viatge o sense, si us decidiu a llegir la novel·la, una cançó popular finlandesa podria servir-vos de música de fons. Per exemple aquesta: On suuri sun rantas autius [La riba és ampla i està desolada] o qualsevol obra de Sibelius. Pot anar bé per imaginar-se els paisatges pels quals transiten els protagonistes.

Altres opinions sobre el llibre:
Llegeixes o enriqueixes?
Los libros
Espai de llibres

30.8.09 Comment2 Comments

Com a resposta a la proposta al 121è joc literari que proposa J. M. Tibau a Tens un racó dalt del món, heus aquí la meva aportació:


El menja-rates de professió avui ja ha fet la feina i ara, emmandrit com un turista de platja qualsevol, jeu satisfet i tip en el record d’unes escales per on ha empaitat les seves víctimes. No té amo, és lliure i va on li plau. I és l’enveja dels qui tenen un plat de pinso i els diuen on han de dormir. Se sent orgullós que ningú li hagi retallat mai les ungles: li donen caràcter i les millors preses. Quan somnia, però, imagina unes manyagues al sofà i unes esgarrapades a la porta de casa. La felicitat no és mai completa.

30.8.09 Comment1 Comments

Al mes d'octubre es publicarà el disc El último trago, el repertori de Chavela Vargas versionat per Chucho Valdés i Concha Buika. De moment, ja se n'ha pogut fer un tast en alguns concerts. Perquè us feu una idea de per què espero amb ànsia que es publiqui el disc, una mostra de l'actuació al Festival de Peralada.