T'agraden les biblioteques? I els bibliotecaris i bibliotecàries? Si és que sí, probablement t'agradarà llegir Signatura 400, la primera novel·la de la francesa Sophie Divry. Si no és el teu cas, potser val més que escullis un altre llibre. O no: podràs jutjar tu mateix si ha estat escrit per a tu només invertint-hi un parell d'hores, que és el que trigaràs a llegir-lo.
El llibre és el monòleg que manté una bibliotecària anònima amb un usuari que s'ha quedat tancat a la biblioteca. Ella és una persona sarcàstica i amb caràcter, que no accepta de bon grat haver-se d'encarregar de la secció dedicada a la geografia quan el que voldria és tenir cura dels llibres d'història. I a partir d'aquí, ens parla del sistema de classificació de Dewey, de com es va fer bibliotecària, i de la seva idea de la lectura, lectors i la seva feina:
En mi oficio, ¿sabe?, no hay nada más emocionante y gratificante que juzgar la clase de persona que tienes delante, tantear sus expectativas, dar entre las estanterías con el libro que anda buscando y hacer que se encuentren. Los dos juntos, libro y lector, en el momento adecuado de la vida de cada uno, eso puede producir chispas, una llamarada, una hoguera, puede cambiar una vida. Se lo juro.
Al costat de pensaments tan bonics com aquest, però, també despatxa perles una mica més enverinades, com ara:
Al fin y al cabo, ¿qué es un americano sino un europeo que ha perdido el barco de vuelta?O bé:
La cultura no es un placer. La cultura es un esfuerzo permanente del ser para escapar de su vil condición de primate subcivilizado.Sincerament, a mi el llibre m'ha agradat però sense arribar-me a entusiasmar; m'ha deixat més aviat freda. No sé exactament per què, però hi ha hagut alguna cosa que no m'ha acabat d'entrar. Potser un diàleg mínim amb l'usuari m'hi hauria ajudat. De tota manera, qui es pot resistir a una portada tan deliciosa com aquesta?
Altres opinions:
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada