Són les set de la tarda i el sol mandreja abans la posta. S'esfilagarsa entre el brancam per escalfar les façanes d'aquells edificis que mesos enrere només eren ciment vertical. Ara, amb llum d'arena de platja en calma i coco de palmera, els torna fins i tot bonics.
Als homes ens ha florit un somriure a la mirada i els mots càlids se'ns tornen a escolar entre les dents. Fa massa dies que callen. Així ens camuflem entre els ametllers rosats. Un cop despullats de les cuirasses d'hivern, deixem que el seu perfum ens arreli al pensament. I, aleshores, olorem el primer bany de sal i ens vénen als ulls
anhels de pell torrada,
desitjos de tirants,
la primera sandàlia calçada
i a l'horitzó, el llarg descans.
desitjos de tirants,
la primera sandàlia calçada
i a l'horitzó, el llarg descans.
Entrades
5 comentaris:
Molt bonic, però... què és això d'"Als homes"? Una provocació?
Sí, és una provocació. Jo encara uso el masculí plural per incloure mascles i femelles. :)
Ah! I no sé si jo qualificaria el text de bonic, més aviat cursi.
El teu escrit fa olor d'estiu, d'arena i de sal! M'encanta! Gairebé puc tocar l'aigua del mar des d'aquí :-)
t'informo que he inclòs aques post a la secció Blogs degustació d'avui.
M'ha agradat molt, i no el trobo gens cursi, és bonic.
Publica un comentari a l'entrada