N'hi ha que diuen que val més no tenir principis. D'aquesta manera, no els has de trair mai ni hi has de ser fidel. Ben mirat no és una mala opció: evites amb més facilitat l'incòmode sentiment de culpa. Em pregunto, però, si decidir no tenir principis no és, alhora, una contradicció. Al meu mode de veure, qui afirma no tenir-ne actua, com a mínim, segons aquest principi.Crec que en el fons és inevitable tenir principis. Principi és l'inici de qualsevol cosa, perquè això sí que no és discutible: tot el que acaba és perquè ha començat i tot el que comença s'acaba (per sort o per desgràcia). Aleshores, si tot té un principi, com podem dir que val més prescindir-ne?
Entrades
1 comentaris:
Hola, Mirandolina!
Bona reflexió aquesta (però has fet una miqueta de trampa, eh?). No tenir principis també és un principi... Com que jo sí que en tinc no sé fins a quin punt el fet de no tenir-ne suposaria prescindir del sentiment de culpa. Diria que no és tan fàcil.
Publica un comentari a l'entrada