John Kennedy Toole
Barcelona: Anagrama, 1982
Fa poques setmanes vaig iniciar la lectura d'aquesta novel·la. Per culpa d'una edició de lletra massa petita i, sobretot, pel rebuig que em provoca el personatge principal, decideixo abandonar el llibre després d'un centenar llarg de pàgines. Sento que ara no és el moment d'apreciar l'obra de Kennedy Toole. Tot i això, reconec la gran imaginació de l'autor per crear uns personatges i unes situacions realment esperpèntiques, de vegades tant que entronquen amb la realitat.
6 comentaris:
Uf, jo no puc deixar un llibre a mitges... Si en començo un, encara que em costi, l'haig d'acabar. Però ja sé que són manies...
És un llibre que està molt bé, però necessites tenir un estat d'ànim que acompanyi. Ah! Tens raó en això de la lletra!
Per tot llibre hi ha un moment i això els lectors experimentats com tu bé que ho saben! Potser m'animo i el llegeixo, ja que m'has fet entrar una mica d'intriga.
Em sembla que ens veiem dilluns, oi? Acaba de gaudir dels dies que ens queden!
Mmm Potser l'hauria de llegir per poder opinar... Així que acabi en Larsson m'hi poso!
el vaig llegir l'any passat i el vaig trobar sublim
A mi em va passar igual que a tu: el tinc a mitges fa tant de temps, que el dia que el reprengui l'hauré de començar des del principi...
Publica un comentari a l'entrada