El menja-rates de professió avui ja ha fet la feina i ara, emmandrit com un turista de platja qualsevol, jeu satisfet i tip en el record d’unes escales per on ha empaitat les seves víctimes. No té amo, és lliure i va on li plau. I és l’enveja dels qui tenen un plat de pinso i els diuen on han de dormir. Se sent orgullós que ningú li hagi retallat mai les ungles: li donen caràcter i les millors preses. Quan somnia, però, imagina unes manyagues al sofà i unes esgarrapades a la porta de casa. La felicitat no és mai completa.
Entrades
2 comentaris:
moltes gràcies per la participació. Ja l'he afegit al post del 15 d'abril on recullo tots els textos.
Hola Lena, gràcies per visitar el meu bloc i provar alguna coseta... entre tot ens ajudem moltíssim! ja ens anirem comentant!
salutacions! (des de comacasa-res)
Publica un comentari a l'entrada