Llegir en veu alta

Moltes de les entrades d'aquest bloc estan dedicades a la lectura. He de reconèixer, però, que sempre són lectures que he fet per a mi. Suposo que, llevat que tinguem criatures a qui llegir contes cada nit, el més habitual és fer-ho així, per a un mateix. Abans, amb l'analfabetisme, hi havia gent que es dedicava a llegir les cartes al seu destinatari. Ara, quan veiem un anunci que diu que es llegeixen les cartes, pensem immediament en la vidència. Penso que, llevat dels professionals de la televisió (lectors d'allò que en diuen telepromter) i dels qui s'encarreguen de fer les lectures a les parròquies, estem perdent l'hàbit de llegir en veu alta. I és una llàstima, perquè és un gran exercici a l'hora de millorar la comprensió lectora, que sembla que passa per un moment d'hores baixes. Us deixo amb un vídeo de Les Luthiers que posa de manifest aquesta petita reflexió.

Aquesta entrada m'ha estat inspirada per la publicada al Diari d'un llibre vell, que també reprodueix aquest vídeo.