Quina llàstima que ja hagi acabat la lectura de L'acabadora. M'ha agradat tant... La història i la manera de narrar-la -de vegades directa, de vegades subtil- m'han captivat.
Abans de comprar-me aquesta novel·la, no en sabia res: no coneixia l'autora (Michela Murgia), no sabia de què anava i no n'havia llegit cap ressenya. He de reconèixer que simplement la vaig escollir per la fotografia de la coberta. La imatge de la nena somrient i innocent, feliç traginant un càntir i una galleda en un paisatge que sembla una platja i una mà en primer terme, poc nítida, que sembla que la crida o que et demana que hi vagis, em van seduir.
No m'agradaria desvetllar grans coses sobre la història, però espero temptar-vos dient que està ambientada a la Sardenya dels anys cinquanta i que parla de la vida i la mort, de la tradició, dels silencis i les mirades, de la maternitat, del sentiment de pertinença, de la dignitat, dels amors... de tots els amors.
I amb una prosa senzilla però rica, Michela Murgia deixa anar perles com aquestes: "Ja tenia prou món per saber que la paraula heroi era el masculí singular de la paraula viudes". O bé, "Si l'astúcia, la força i la intel·ligència es podien vèncer amb les mateixes armes, l'estupidesa no tenia pitjor enemic que ella mateixa". I també "[...] quan van mal dades hi ha qui s'estima més fer-se creient abans que fort". I encara: "Les culpes, com les persones, comencen a existir si algú se n'adona."
En resum, no m'estranya que la novel·la hagi guanyat a Itàlia els premis Mondello i Campiello ja que és una obra per llegir i, sobretot, rellegir. Altament recomanable.
Per si en voleu fer un tast, aquí us deixo el primer capítol (extret del web de Proa), que podeu llegir mentre escolteu música tradicional sarda com aquesta:
Altres opinions:
· Lectures de l'Espolsada
· Nosaltres llegim
· Llegir en cas d'incendi
Entrades
8 comentaris:
M'apunto la recomanació. Pel que dius sembla que pot estar molt bé. M'ha agradat molt el teu blog. Des d'ara me'n faig seguidora.
Hola Lluna!
M'alegro que t'agradi el bloc i encara més que te n'hagis fet seguidora. Espero que el continuïs visitant i que comentis tot el que et sembli.
Pel que fa al llibre, doncs sí, el recomano de debò. Jo, de fet, el vull tornar a llegir.
M'ha agradat la ressenya, sobretot aquesta cita: "quan van mal dades hi ha qui s'estima més fer-se creient abans que fort", hi estic bastant d'acord. Aviam si la puc trobar per l'amazon, ara que diuen que han posat llibres en català! :-)
Quin comentari més bonic! Tothom en parla molt i molt bé, d'aquesta novel·la!
A primers d'estiu vaig estar a punt i al final no em vaig decidir; ara, no es pot dir que me'n penedeixi, però sí que la tinc pendent!! Gràcies per revifar-me'n el record!!
Montserrat, te la recomano de debò. No és gaire llarga i pot ser adient per llegir-la en un cap de setmana o un pont d'aquests una mica llarg, sobretot ara que s'acosta el temps de pluja i fred i ve de gust quedar-se al sofà.
De pet a la cistella! amb un comentari així... mare meva encomanes lecturina a tope....
Hola, jo el tinc a la llista, espero poder-lo llegir aviat.
T’acabo de descobrir, bon blog i bones lectures, et segueixo.
Miu, això de recomanar llibres és tota una responsabilitat! Mira que si no t'agrada jo me'n rento les mans, eh?
Benvingut, Quadern de Mots, i gràcies pel comentari. Espero que vagis rondant per aquí.
Publica un comentari a l'entrada