14 de febrer 2009

Punts de partida, punts i final

L’altre dia vaig pensar; i sí, em vaig estranyar d’haver-ho fet, perquè no sóc gaire procliu a produir pensament. I vaig pensar el que ara explicaré.

Viatjava en metro i vaig haver de fer un transbordament; llavors em vaig adonar d’una cosa que segur que vosaltres (amb més producció de pensament que jo) ja havíeu entès. La cosa és que en el moment que vaig posar els peus a l’andana, em vaig dir: “Va, ja s’acaba el trajecte amb la verda i ara comença el de la groga”. Com a pensament no és gran cosa, ho sé, però acte seguit que aquesta idea em passés pel cervell, em vaig adonar que en aquell mateix moment i en aquell mateix lloc altres persones tot just començaven el seu trajecte o el finalitzaven definitivament. I aleshores vaig pensar que tot és qüestió de perspectiva i que cada enllaç de metro pot ser un nou punt de partida o el final d’alguna cosa. I que, en realitat, cada nou pas, cada petita decisió diària, pot ser el començament d’una nova oportunitat o la passa definitiva per allunyar-nos del que volem deixar enrere. Ara que fa poc que hem començat un any nou, que cadascú decideixi si vol que sigui un punt i a part, un punt i seguit o, fins i tot, un temps entre parèntesis.

1 comentaris:

montse ha dit...

Buf! Veig molta profunditat i complexitat de pensament. :-) A veure, per simplificar-ho una mica, en aquesta metàfora tan bonica de les línies de metro i les vides i els destins (entenem-ho com a plural de destí i de destinació, d'acord?) què representa que fem les persones a qui ens agrada, simplement, vagarejar sense rumb fix? :-/ Ai! Que difícl!