L'ÚLTIM HOME QUE PARLAVA CATALÀ
Carles Casajuana.
Barcelona: Planeta, 2009
La contraportada parla de setge immobiliari i a la literatura. Poc del primer i menys del segon, des del meu punt de vista. Malgrat això, són interessants les reflexions sobre la situació de la llengua i la literatura catalanes. Una novel·la que no requereix grans dosis de concentració per llegir-la. El final és, potser, el més fluix.
Algunes frases del llibre
"El victimisme és una droga tan bona com qualsevol altra per ajudar a passar la nit d'un dissabte." (p.108)
"Encara no sap que esperar que una novel·la, sobretot la primera, tingui ressò és tan ridícul com tirar-se un pet dalt d'una muntanya i parar l'orella per sentir l'eco." (p. 129)
"¿Què li haurà de dir, que la paperera és el millor amic de tot bon escriptor?" (p. 129)
Què n'he après
Que, a l'hora d'acabar el nostre horari laboral, utilitzem plegar perquè era el que feien els dependents i les dependentes de botigues de teles cada dia abans de tancar: doblegar totes les peces de roba per endreçar-les al prestatge corresponent. Això demostra la gran importància que va tenir la indústria tèxtil a casa nostra.
LLIBRE GENT DE TOTA MENA
Fa 2 anys
2 comentaris:
Fa pocs dies em preguntava si valia la pena comprar-me'l. Gràcies per la informació, Elena!
Jo tampoc sabia això de plegar, tot i que un cop explicat és ben lògic. És d'aquelles coses que queden tan bé quan les expliques en un sopar. Contes l'anècdota i, per un moment, sembla que tinguis cultura i tot! A veure si ho puc fer servir... :-)
Publica un comentari a l'entrada