Vaig arribar un dia a casa i a la tele feien "Días de cine". Mentre sopava, parlaven de les estrenes de la setmana. Una d'aquestes estrenes era "Nunca me abandones". La història em va semblar interessant i vaig pensar que podria estar bé: la vida d'uns adolescents en una mena d'orfenat anglès, que no ho acaba de ser ben bé. Em vaig dir que l'aniria a veure al cine, però com m'acostuma a passar, al final no ho vaig fer.
Unes setmanes més tard, mentre passejava entre les piles de llibres d'una llibreria, vaig veure que hi havia la novel·la. Bé, de fet, que la pel·líncula estava basada en aquest títol de Kazuo Ishiguro. La persona que m'acompanyava em va dir que era un llibre fantàstic i, refiant-me del seu criteri literari, quan va arribar Sant Jordi me'n vaig comprar la versió en català, publicada per La Butxaca.
No sé si ha estat cosa meva o del llibre, però m'ha ben decebut. No li he trobat el què: no he connectat gens amb la història ni amb els personatges, persones clonades com pollastres de granja per ser donants. Els protagonistes, les seves actituds i tot allò que els passa m'han semblat molt infantils i crec que es podria haver aprofundit molt més en el tema. Ha estat d'aquells llibres que, mentre el llegia pensava: "No sé pas per què perds el temps en aquesta lectura, amb la quantitat de llibres interessants que hi ha!".
Potser alguns trobareu que el llibre val la pena i que la història és genial. Jo que me n'alegro, però a mi no m'ho ha semblat. Per a mi, sense cap mena de dubte, és una novel·la completament prescindible. I perquè no tingueu només un punt de vista, us deixo l'enllaç a d'altres comentaris:
Ah! Per cert, una cosa que em fa molta ràbia és que les cobertes dels llibres dels quals se n'ha fet una pel·lícula estiguin il·lustrades amb imatges dels actors. No trobeu que coarten la imaginació del lector?
Entrades
5 comentaris:
Doncs jo sí que vaig veure la pel·li per la recomanació d'una bloguera i em va agradar força. A mi no em sembla un tema tan tractat (és una de les crítiques que se li fan en un dels enllaços que has passat), ans al contrari: era un tema completament nou per a mi que planteja un dilema ètic d'allò més complex. A banda, també penso que a la pel·li es veu molt bé que els personatges han rebut una educació basada en l'obediència d'unes normes; sembla, doncs, molt difícil que aquests personatges trobin la manera d'oposar-se al seu destí (per bé que a la pel·lícula hi ha un petit intent).
La subtilesa de la protagonista i el que transmet em van agradar molt. El paper dels silencis i dels paisatges. també. Potser el llibre és decebedor, no ho sé, però a mi la història sí que em va atraure.
Una abraçada!
Dona invisible, m'alegro que la pel·lícula t'agradés. Si realment retrata l'educació sota normes dels protagonistes i els silencis, em sembla, doncs, que és força fidel a la novel·la. Tal vegada vaig trobar que era tot molt infatiloide pel fet precisament d'haver-se de cenyir a unes normes, com quan som petits, que sovint no ens qüestionem res i actuem segons allò que se'ns estableix. No hi havia pensat fins ara, en això.
D'altra banda, és cert que el tema del clonatge amb finalitats terapèutiques és un gran dilema. Però precisament per això, em fa la sensació que l'autor hi podria haver tret molt més suc. O potser és que el que és dramàtic del llibre és que els protagonistes no s'acaben realment plantejant gaires dilemes morals perquè han estat subjectes a regles que els han fet desaparèixer la capacitat crítica? Per rumiar-hi...
Hola,
jo tampoc he vist la pel·lícula però fa uns anys el vaig llegir un estiu que era a anglaterra i el vaig agafar sense saber de què anava.
Potser per això vaig trobar que no em va sorprendre massa, com si hagués de haver-me quedat en "shock" per la revelació de la realitat dels protagonistes que s'anava desvetllant a poc a poc... no sé si la peli també intenta ser "sorpresa" o ja sap tothom de què va (és un rollo sexto sentido?).
Em recorda una mica "The Handmaid's Tale" que amaga, darrera una història personal i quotidiana u futur també molt distòpic, i aquesta si que em va encantar: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Handmaid's_Tale
Hola guapa!
Normalment els autors japos m'agraden i de fet en començar a llegir el teu post ja 'nava a apuntar el títol a la "to read list".
Però crec que aquesta vegada miraré de trobar la peli i llegiré una altra cosa.
Petons
M
@Anna: M'apunto la referència que dius. Deixaré passar algun temps, abans, eh?
@Mònica: Ei! Que el meu comentari no et dissuadeixi de la lectura! Només faltaria! Potser va ser cosa meva: un llibre inoportú. Ja se sap que tot té el seu moment i tal vegada aquest no era el d'aquesta novel·la.
Publica un comentari a l'entrada