Ara que ja em començo a fer gran i ja fa temps que parlo amb els companys i companyes de generació dels dibuixos que vèiem quan érem petits, dels gelats que ens menjàvem, de les cançons que ens agradaven o dels jocs a què jugàvem, m'ha semblat una bona idea compartir aquest vídeoclip de Delafé y Las Flores Azules. Es tracta de "1984", una oda als estius dels vuitanta amb un munt de referents i una estètica molt adient. Potser els meus estius d'infantesa no eren exactament així, però me'ls recorda força.
Bé, tu i jo tenim la mateixa edat hehe... Compartim sens dubte molts referents d'infantesa. Aquesta cançó la podria signar jo. Aquells estius d'anar a la platja i menjar una amanida de tomàquet i cogombre i una paella! Aix... De vegades trobo a faltar aquella senzillesa. Petonsssssss
Pensant-hi, també crec que hi podria afegir la idea dels estiuejants que anaven als pobles. En el meu cas, senyorets de Barcelona que vivien en cases amb piscina i jardí i es passejaven en Vespinos i em feien una ràbia...!
2 comentaris:
Bé, tu i jo tenim la mateixa edat hehe... Compartim sens dubte molts referents d'infantesa. Aquesta cançó la podria signar jo. Aquells estius d'anar a la platja i menjar una amanida de tomàquet i cogombre i una paella! Aix... De vegades trobo a faltar aquella senzillesa.
Petonsssssss
Pensant-hi, també crec que hi podria afegir la idea dels estiuejants que anaven als pobles. En el meu cas, senyorets de Barcelona que vivien en cases amb piscina i jardí i es passejaven en Vespinos i em feien una ràbia...!
Publica un comentari a l'entrada